Dilluns agafo un altre cop el jet del curro per traslladar-me a Santa Clara (aprop de San Francisco). En principi estare per alla fins el 7 d'Agost, que sera quan tornare cap a Portland per un parell de dies per despres agafar el vol cap a Nova York per fer les vacances de veritat.
A Santa Clara estare a un hotel pero amb habitacions tipus apartament, aixi que hauria de sentir-me bastant com a casa (o no). El primer que fare quan arribi alla sera dos coses: comprar un bat de beisbol i tallar-me els cavells, que ja son massa llargs. Aquest cop he decidit fer un bon canvi i usare la maquina per retallar-me la perilla per pelar-me, aixi que a veure que tal em queda! Ja posare alguna foto!
7 de juliol del 2008
Ultim dia a l'ONP i tornada cap a Portland
Despres de dormir i roncar com un campio durant la nit, vam agafar les nostres coses i vam continuar de visites a diferents parts del parc natural. Per lo vist, a aquestes parts de la terra tambe hi ha selves, no nomes a les parts mes tropicals del planeta. Aqui es passa plovent tot l'any (uns 3000 litres per m2 si no recordo malament), aixi que hi ha zones que consideren selva.
Abans de l'hora de dinar vam visitar un parell de llocs mes, un anomenat "hall of mosses", que ve a ser com salo de la molsa o per l'estil. Com be diu el nom, doncs es un bosc on tot esta ple de molsa :D
Vam dinar hamburgueses a "Jack in the box" al cotxe. He de dir, que son, amb diferencia, les pitxors hamburgueses que he provat mai a un fast food. Aixi que si algun dia podeu triar, NO aneu a un shit in the box.
Despres de recuperar-nos del cop psicologic de les hamburgueses vam arribar a la ultima parada del viatge. Una platja a la costa nord de la peninsula que no se ben be que tenia d'especial :D Si mes no m'ho vaig passar molt be jugant a "l'atravessa platges nomes trepitjant fusta". Per alguna extranya rao moltes platjes a USA estan plenes de troncs blancs bastant grans. Suposo que hi haura alguna rao, pero m'es totalment desconeguda. Pero per jugar a aquest joc, hi ha que dir que son perfectes!
Aquesta platja era l'ultima parada, aixi que ja nomes quedava mirar cap endavant per tornar cap a Portland. Si, quedava un bon cami i no es veia tot des de la platja tot i que ho vaig intentar!
Abans de l'hora de dinar vam visitar un parell de llocs mes, un anomenat "hall of mosses", que ve a ser com salo de la molsa o per l'estil. Com be diu el nom, doncs es un bosc on tot esta ple de molsa :D
Vam dinar hamburgueses a "Jack in the box" al cotxe. He de dir, que son, amb diferencia, les pitxors hamburgueses que he provat mai a un fast food. Aixi que si algun dia podeu triar, NO aneu a un shit in the box.
Despres de recuperar-nos del cop psicologic de les hamburgueses vam arribar a la ultima parada del viatge. Una platja a la costa nord de la peninsula que no se ben be que tenia d'especial :D Si mes no m'ho vaig passar molt be jugant a "l'atravessa platges nomes trepitjant fusta". Per alguna extranya rao moltes platjes a USA estan plenes de troncs blancs bastant grans. Suposo que hi haura alguna rao, pero m'es totalment desconeguda. Pero per jugar a aquest joc, hi ha que dir que son perfectes!
Aquesta platja era l'ultima parada, aixi que ja nomes quedava mirar cap endavant per tornar cap a Portland. Si, quedava un bon cami i no es veia tot des de la platja tot i que ho vaig intentar!
Aigues termals i posta de sol al Pacific
Despres de la primera excursio, vam agafar el cotxe i vam anar a un altre punt de l'ONP on hi ha aigues termals (hot springs en angles). Aquesta excursio tambe va ser for$a facileta (1 hora anar, 1 hora tornar), pero lo de les aigues termals va estar molt be. La unica pena va ser que tot el recorregut es feia dintre d'un bosc molt espes i no es veia res de vistes espectaculars. Pero despres d'una hora poder-te posar en un toll d'aigua molt calenta, es un puntas!
Totes aquestes banyeres les han fetes els excursionistes, a base de crear petites preses per on passen petits riuets d'aigua calenta. L'aigua s'escalfa perque hi ha bastants volcans mes o menys actius per la zona.
Al hot spring que vam anar nosaltres hi havia un senyor que estava fotent-se el bany a pilota picada :D Tothom es va quedar bastant sorpres excepte el Roger i jo, que ja estem acostumats a aquestes coses. Jo vaig acabar fent una bona amistat amb el tio com es pot veure.
Una dada curiosa, es que per lo vist, la temperatura de l'aigua va baixar uns 5 graus quan va explotar el mont St Helens (http://es.wikipedia.org/wiki/St_Helens). Tot i estar bastant lluny (com 200 o 300 km), tot deu estar internconnectat per sota la terra...
Despres de dir adeu al nou amic, vam tornar cap a la furgo (no li vam donar cap nom per desgracia) i vam anar cap a la costa a veure la posta de sol. Hi ha moltes fotos guais, pero us passo lo que per mi es la millor.
La veritat es que despres de la costa vam intentar trobar un lloc on menjar algo i va ser impossible. Jo havia menjat un tros de pa i una poma durant tot el dia i m'estava morint de gana... Per sort vam trobar una tenda i vam poder menjar uns fideus bastant dolents, pero quan es te gana tot entra.
Totes aquestes banyeres les han fetes els excursionistes, a base de crear petites preses per on passen petits riuets d'aigua calenta. L'aigua s'escalfa perque hi ha bastants volcans mes o menys actius per la zona.
Al hot spring que vam anar nosaltres hi havia un senyor que estava fotent-se el bany a pilota picada :D Tothom es va quedar bastant sorpres excepte el Roger i jo, que ja estem acostumats a aquestes coses. Jo vaig acabar fent una bona amistat amb el tio com es pot veure.
Una dada curiosa, es que per lo vist, la temperatura de l'aigua va baixar uns 5 graus quan va explotar el mont St Helens (http://es.wikipedia.org/wiki/St_Helens). Tot i estar bastant lluny (com 200 o 300 km), tot deu estar internconnectat per sota la terra...
Despres de dir adeu al nou amic, vam tornar cap a la furgo (no li vam donar cap nom per desgracia) i vam anar cap a la costa a veure la posta de sol. Hi ha moltes fotos guais, pero us passo lo que per mi es la millor.
La veritat es que despres de la costa vam intentar trobar un lloc on menjar algo i va ser impossible. Jo havia menjat un tros de pa i una poma durant tot el dia i m'estava morint de gana... Per sort vam trobar una tenda i vam poder menjar uns fideus bastant dolents, pero quan es te gana tot entra.
Cap a Olympic National Park
El cap de setmana passat vaig anar a l'ONP amb unes quantes persones mes. Aquest parc natural esta a unes 3 hores al nord de Portland, molt aprop de Seattle. l'ONP es basicament una peninsula relativament gran (bastant mes petita que Espanya) situada a l'oest de Seattle, tocant el Pacific. Per cert, fa poc he sabut que Portland no es la capital d'Oregon, es Salem, i que Seattle no es la de Washington, sino que es Olympia (que no Olympic)... Us presento els protagonistes del viatge:
De dreta a esquerra (ja se sap, el burro al final), Cindy, Fang, Kin, Khoi, Roger i un servidor. Tots treballem a intel, excepte la Cindy, que fa poc que va marxar. Jo l'unic que coneixia abans del viatge es al Roger, que treballa a barna amb mi. L'ultim protagonista va ser la furgoneta que vam agafar. Les furgos d'avui en dia tenen de tot! I es podia dormir de fabula als seients del darrera. De fet, hi ha un parell de fotos on surto sobant, pero, com que cada viatge que faig em fan una foto d'aquestes, ja no val la pena pujar-la :D
Per arribar al parc, es pot fer de varies maneres, pero nosaltres vam anar fins a Seattle i des d'alla vam agafar un ferry per anar a la peninsula (uns 30 minuts). A uns 150 km al sud de Seattle hi ha el mont Rainero (o per l'estil), es mooolt alt (uns 4000 metres) i molt impressionant, ja que s'aixeca al mig del no res. Em va dir el Roger, que es la muntanya mes alta que es pot veure sencera des de nivell del mar o algo per l'estil :D
Si us fixeu una mica, es veuen uns rascacels a la prat inferior dreta de la foto. Aixo es Seattle!
El primer que vam fer es anar a Hurricane Ridge. Va ser una excursio d'unes 3 o 4 hores, pero que caminant rapid i sense parar es pot fer amb 1:30 o per l'estil. Per variar, no vaig anar gens preparat i era l'unic que anava amb bambes de carrer :D A mes, com que ens va tocar caminar sobre nou com mig km o per l'estil, vaig pringar bastant :D
Lo realment impressionant, es que no estavem a molta altura (potser a uns 1500 metres) i hi havia llocs amb molta neu encara. Vam preguntar a als locals i ens van dir que aquest any havia nevat molt i per aixo encara hi havia molta neu. Les vistes eren molt bones i feia un dia perfecte. Vaig patir una mica pensant que em cremaria, pero al final gracies a la crema solar sabor platan, ni vaig agafar moreno. Us passo un parell de fotos mes!
De dreta a esquerra (ja se sap, el burro al final), Cindy, Fang, Kin, Khoi, Roger i un servidor. Tots treballem a intel, excepte la Cindy, que fa poc que va marxar. Jo l'unic que coneixia abans del viatge es al Roger, que treballa a barna amb mi. L'ultim protagonista va ser la furgoneta que vam agafar. Les furgos d'avui en dia tenen de tot! I es podia dormir de fabula als seients del darrera. De fet, hi ha un parell de fotos on surto sobant, pero, com que cada viatge que faig em fan una foto d'aquestes, ja no val la pena pujar-la :D
Per arribar al parc, es pot fer de varies maneres, pero nosaltres vam anar fins a Seattle i des d'alla vam agafar un ferry per anar a la peninsula (uns 30 minuts). A uns 150 km al sud de Seattle hi ha el mont Rainero (o per l'estil), es mooolt alt (uns 4000 metres) i molt impressionant, ja que s'aixeca al mig del no res. Em va dir el Roger, que es la muntanya mes alta que es pot veure sencera des de nivell del mar o algo per l'estil :D
Si us fixeu una mica, es veuen uns rascacels a la prat inferior dreta de la foto. Aixo es Seattle!
El primer que vam fer es anar a Hurricane Ridge. Va ser una excursio d'unes 3 o 4 hores, pero que caminant rapid i sense parar es pot fer amb 1:30 o per l'estil. Per variar, no vaig anar gens preparat i era l'unic que anava amb bambes de carrer :D A mes, com que ens va tocar caminar sobre nou com mig km o per l'estil, vaig pringar bastant :D
Lo realment impressionant, es que no estavem a molta altura (potser a uns 1500 metres) i hi havia llocs amb molta neu encara. Vam preguntar a als locals i ens van dir que aquest any havia nevat molt i per aixo encara hi havia molta neu. Les vistes eren molt bones i feia un dia perfecte. Vaig patir una mica pensant que em cremaria, pero al final gracies a la crema solar sabor platan, ni vaig agafar moreno. Us passo un parell de fotos mes!
3 de juliol del 2008
Estrella de l'esport
El dimecres passat em vaig sentir com una estrella de l'esport: vaig agafar el jet del curro de Portland cap a Santa Clara basicament per jugar un partit de softball (baseball facil).
Se que sona raro, pero el jefe de Santa Clara al saber que no estaria durant tres setmanes em va dir que a veure si podia baixar-me un dia a jugar, aixi que li vaig demanar permis al Roger, i com que em va dir que si, doncs ho vaig fer :D
Durant el partit, mes que una estrella vaig fer el penes com deu mana. Vam tornar a perdre, 13 a 2, pero es el millor resultat de la temporada jeje Com a persona molt competitiva que soc (hm...), he decidit que he de millorar molt en aquest esport, aixi que quan pugui em comprare un bat i a practicar!!
Se que sona raro, pero el jefe de Santa Clara al saber que no estaria durant tres setmanes em va dir que a veure si podia baixar-me un dia a jugar, aixi que li vaig demanar permis al Roger, i com que em va dir que si, doncs ho vaig fer :D
Durant el partit, mes que una estrella vaig fer el penes com deu mana. Vam tornar a perdre, 13 a 2, pero es el millor resultat de la temporada jeje Com a persona molt competitiva que soc (hm...), he decidit que he de millorar molt en aquest esport, aixi que quan pugui em comprare un bat i a practicar!!
1 de juliol del 2008
Entrada petita i bonica
Aquesta entrada (petita i bonica (acudit facil pels de la FIB :D)) es nomes per dir que no escric massa sovint, pero es que tampoc no hi ha massa a explicar a no se que vulgueu saber el que he fet al curro, el que he sopat o si he jugat a futbol o he anat al gimnas :D
A mes, com que el meu curro es TOP SECRET, doncs no us ho puc explicar :P Aquest capde vaig anar a un parc nacional al nord de Portland, al costat de Seattle. Estic esperant a que em passin les fotos per escriure els posts. No vaig portar la meva camera perque ja hi havia 4 cameres mes, i tanta redundancia no es necessaria.
A mes, com que el meu curro es TOP SECRET, doncs no us ho puc explicar :P Aquest capde vaig anar a un parc nacional al nord de Portland, al costat de Seattle. Estic esperant a que em passin les fotos per escriure els posts. No vaig portar la meva camera perque ja hi havia 4 cameres mes, i tanta redundancia no es necessaria.
American Way of Life (part II)
Avui parlare una mica dels cotxes i gasolia a Estats Units. L'altre dia ja vaig comentar el tema de que aqui les cases estan molt repartides i que no hi ha masses centres urbans densos. Aixo implica de que el transport public no sigui factible i que per tant, facis el que facis, necessites agafar el cotxe i no pas per distancies curtes.
A mes, com que als americans els hi agrada tot fer-ho a lo gran, doncs tendeixen a comprar-se cotxes molt mes grans i que consumeixen molta mes gasolina del que nosaltres veiem raonable.
Tot i que lo de la foto sembli exagerat, cotxes com el de l'esquerra se'n veuen bastant sovint. Una de les raons per les que es podien permetre cotxes que gasten tant es perque la gasolina estava tirada.
Pero com be tots sabem, el preu de la gasolina va pujant i aqui molt mes que a Europa. No se si el canvi dollar-euro ajuda (els barrils de petroli diria que cotitzen en dollars), pero fa 3 anys 4 litres de benzina(un galo) estaven a 2 dollars i ara estan a 4. La veritat es que el 4 es lo que diuen les dades oficials, perque jo encara no he vist a enlloc gasolina mes barata de 4.20 o 4.30 dollars.
Aixo el que vol dir es que la gent esta molt acollonida per aqui pel tema del petroli. Tenen cotxes que consumeixen molt, han de fer molts quilometres perque tot esta molt lluny i els preus de la gasolina no paren de pujar. Quan veus aixo comprens perque fan guerres per petroli. Si els preus pujen, les meitats de les families no poden agafar cotxe, i sense cotxe l'has cagat!
La consequencia d'aixo es que ara mateix, per la radio i tele, no es paren de veure anuncis de tres tipus:
1- Regalem gasolina per un any
2- Nou model de cotxe que consumeix molt poc (la resta del cotxe que mes dona)
3- Cotxe que consumeix molt tirat de preu
La rao del tercer tipus es que abans el cotxe mes venut a USA eren els pick-up (el cotxe gran de la foto) i els SUV (4x4). Com que ara la gent nomes vol cotxes que consumeixen poc, doncs aquests cotxes que consumeixen tant ja no tenen tants compradors, i per tant han de baixar de preu a sac.
El segon tipus em recorda una mica als anuncis a espanya sobre cotxes. Aqui nomes parlen de quan consumeix, a espanya de quan contamina. El preu, si el cotxe es bonic o no o qualsevol altre cosa no importa :D
Finalment, els regals de gasolina fan bastanta gracia. Compres una tele, et regalen 50 dollars en gasolina. Et tires el pet mes pudent, 20 dollars. Etc...
Bueno, quin pal que us estic escrivint. Doncs res mes, que aqui la gent esta for$a cagada amb com esta el tema gasolina. A veure com acabara tot...
A mes, com que als americans els hi agrada tot fer-ho a lo gran, doncs tendeixen a comprar-se cotxes molt mes grans i que consumeixen molta mes gasolina del que nosaltres veiem raonable.
Tot i que lo de la foto sembli exagerat, cotxes com el de l'esquerra se'n veuen bastant sovint. Una de les raons per les que es podien permetre cotxes que gasten tant es perque la gasolina estava tirada.
Pero com be tots sabem, el preu de la gasolina va pujant i aqui molt mes que a Europa. No se si el canvi dollar-euro ajuda (els barrils de petroli diria que cotitzen en dollars), pero fa 3 anys 4 litres de benzina(un galo) estaven a 2 dollars i ara estan a 4. La veritat es que el 4 es lo que diuen les dades oficials, perque jo encara no he vist a enlloc gasolina mes barata de 4.20 o 4.30 dollars.
Aixo el que vol dir es que la gent esta molt acollonida per aqui pel tema del petroli. Tenen cotxes que consumeixen molt, han de fer molts quilometres perque tot esta molt lluny i els preus de la gasolina no paren de pujar. Quan veus aixo comprens perque fan guerres per petroli. Si els preus pujen, les meitats de les families no poden agafar cotxe, i sense cotxe l'has cagat!
La consequencia d'aixo es que ara mateix, per la radio i tele, no es paren de veure anuncis de tres tipus:
1- Regalem gasolina per un any
2- Nou model de cotxe que consumeix molt poc (la resta del cotxe que mes dona)
3- Cotxe que consumeix molt tirat de preu
La rao del tercer tipus es que abans el cotxe mes venut a USA eren els pick-up (el cotxe gran de la foto) i els SUV (4x4). Com que ara la gent nomes vol cotxes que consumeixen poc, doncs aquests cotxes que consumeixen tant ja no tenen tants compradors, i per tant han de baixar de preu a sac.
El segon tipus em recorda una mica als anuncis a espanya sobre cotxes. Aqui nomes parlen de quan consumeix, a espanya de quan contamina. El preu, si el cotxe es bonic o no o qualsevol altre cosa no importa :D
Finalment, els regals de gasolina fan bastanta gracia. Compres una tele, et regalen 50 dollars en gasolina. Et tires el pet mes pudent, 20 dollars. Etc...
Bueno, quin pal que us estic escrivint. Doncs res mes, que aqui la gent esta for$a cagada amb com esta el tema gasolina. A veure com acabara tot...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)