Ja hem arribat a Chicago (ultima destinacio del viatge) despres de passar per varis llocs.
El problema es que l'hotel on estem cobren 10 dollars per un dia de connexio i la veritat es que no em ve de gust pagar-los :D Aixi que, quan arribi a barna acabare de pujar totes les entrades pendents. Suposo que a ningu li interessara (si es que algu li interessava el que he anat posant fins ara), pero si mes no quedara com a diari personal del viatge.
Per cert, estic escribint des d'un apple store que esta al costat de l'hotel i que pots usar els ordinadors gratis i tenen connexio a internet :D
Fins aviat!
26 d’agost del 2008
23 d’agost del 2008
Un Delorian que vola!!
Despres de Boston vam anar a parar a Montreal, previ pas per la frontera entre Canada i USA. Per sort els canadencs no son tant tocapilotes com els seus veins i et deixen passar despres de mirar-se durant 5 segons el passaport. Aquest cop el trajecte va ser una mica mes llarg, d'uns 500 km cap al nord, pero com que vam fer nit entre-mig tampoc no es va fer molt pesat.
Montreal no impressiona massa en si despres d'haver estat a NYC i a Boston... pero si que te una serie de coses que el fan particular.
Primer es que com que fa molt de fred a l'hivern, la ciutat te molts edificis connectats per tunels subterranis per tal de que la gent no hagi de sortir al carrer. Alguns d'aquests tunels estan super ben decorats o amb tendes i tot. For$a curios la veritat :D
L'altra cosa que em va agradar de la ciutat es la zona olimpica. Van fer les olimpiades del 1976 i la zona olimpica val molt la pena. Em sap greu dir-ho, pero em sembla bastant mes original l'estadi i tota l'anella olimpica seva que no pas la de Barcelona. Les piscines, pista principal i velodrom esta tot ajuntat en una especie rara de complexe amb una torre molt espectacular (i aixo que es 16 anys anterior a Barcelona). Es pot pujar a d'alt de la torre per tal de disfrutar de les vistes de la ciutat (cosa que vam fer).
Com a dada curiosa, vam veure a la ciutat (i jo per primera vegada a la meva vida) un delorian. No fa falta dir la frase "Un delorian que vuela!?" de regreso al futuro :D
Com a nota final, al motel que vam dormir a la nit despres de visitar Montreal, l'Ivonne i el Dani es van trobar una serp d'uns 30 cms al lavabo de la seva habitacio :D L'Uri es va oferir a ajudar-los, pero jo que soc un cagat no vaig sortir de l'habitacio jeje Al final, van poder treure la serp :P
Montreal no impressiona massa en si despres d'haver estat a NYC i a Boston... pero si que te una serie de coses que el fan particular.
Primer es que com que fa molt de fred a l'hivern, la ciutat te molts edificis connectats per tunels subterranis per tal de que la gent no hagi de sortir al carrer. Alguns d'aquests tunels estan super ben decorats o amb tendes i tot. For$a curios la veritat :D
L'altra cosa que em va agradar de la ciutat es la zona olimpica. Van fer les olimpiades del 1976 i la zona olimpica val molt la pena. Em sap greu dir-ho, pero em sembla bastant mes original l'estadi i tota l'anella olimpica seva que no pas la de Barcelona. Les piscines, pista principal i velodrom esta tot ajuntat en una especie rara de complexe amb una torre molt espectacular (i aixo que es 16 anys anterior a Barcelona). Es pot pujar a d'alt de la torre per tal de disfrutar de les vistes de la ciutat (cosa que vam fer).
Com a dada curiosa, vam veure a la ciutat (i jo per primera vegada a la meva vida) un delorian. No fa falta dir la frase "Un delorian que vuela!?" de regreso al futuro :D
Com a nota final, al motel que vam dormir a la nit despres de visitar Montreal, l'Ivonne i el Dani es van trobar una serp d'uns 30 cms al lavabo de la seva habitacio :D L'Uri es va oferir a ajudar-los, pero jo que soc un cagat no vaig sortir de l'habitacio jeje Al final, van poder treure la serp :P
La ciutat del baseball
Ara ja comen$a l'etapa mes seria pel que fa a despla$aments del viatge. Tal com ja vaig fer al blog de japo, posare un mapa perque veieu el que hem anat fent. Com ve recordareu (segur...), fa uns dies vam anar a Washington. Doncs be, esta a uns 400 km al sud-oest de nova york.
La primera parada d'aquesta nova etapa va ser Boston, que esta en direccio oposada a Washington respecte NYC (a uns 400 km tambe).
Boston es a diferencia de NYC, una ciutat molt mes neta i que dona (si mes no a mi) moltes mes ganes de quedar-t'hi a viure. Obviament, al comparar-la amb NYC, es molt mes petita i menys densa.
A l'estar al costat del mar, te un port for$a bonic i fa que la ciutat guanyi encant.
La cosa que em va sobtar mes de la ciutat va ser, que quan estavem passejant de nit pel centre de la ciutat, tots i cada un dels bars tenia posat una tele amb partits de baseball. Inclus a restaurants que semblaven de bastant nivell, tenien sempre una tele per alla :D
Tot i que voliem visitar el camp dels Red Sox (equip local de baseball), vam acabar anant a l'estadi dels Boston Celtics (l'equip de l'NBA). No hi havia partit, pero si que vam poder entrar per l'estadi i els vestidors dels equips visitants. L'estadi era mooolt guapo, pero els vestidors em van semblar mes aviat cutres...
La primera parada d'aquesta nova etapa va ser Boston, que esta en direccio oposada a Washington respecte NYC (a uns 400 km tambe).
Boston es a diferencia de NYC, una ciutat molt mes neta i que dona (si mes no a mi) moltes mes ganes de quedar-t'hi a viure. Obviament, al comparar-la amb NYC, es molt mes petita i menys densa.
A l'estar al costat del mar, te un port for$a bonic i fa que la ciutat guanyi encant.
La cosa que em va sobtar mes de la ciutat va ser, que quan estavem passejant de nit pel centre de la ciutat, tots i cada un dels bars tenia posat una tele amb partits de baseball. Inclus a restaurants que semblaven de bastant nivell, tenien sempre una tele per alla :D
Tot i que voliem visitar el camp dels Red Sox (equip local de baseball), vam acabar anant a l'estadi dels Boston Celtics (l'equip de l'NBA). No hi havia partit, pero si que vam poder entrar per l'estadi i els vestidors dels equips visitants. L'estadi era mooolt guapo, pero els vestidors em van semblar mes aviat cutres...
19 d’agost del 2008
Dos ultims dies a Nova York
Despres d'arribar molt tard de Washington el divendres a la nit i aixecar-nos molt d'hora per tornar el cotxe el dissabte, vam tornar cap a l'apartament i vam fer el vago el mati per alla (dormint i mirant com USA feia un correctiu a Espanya de basquet).
Per la tarda ens vam perdre una mica mes per la ciutat, anant per barris que encara no haviem visitat com chelsea o hell's kitchen.
Per la nit, vam anar a sopar un restaurant japones, pero la veritat es que no tenia res d'especial :( El millor va ser poder veure el Flatiron, el que es considerat un dels primers rascacels. Te una forma molt peculiar (de planxa, d'aqui ve el seu nom) i just acaba de ser restaurat aixi que llueix molt be :D
El diumenge, que va ser l'ultim dia a NYC, el vam comen$ar anant a Harlem a veure una missa tipus Gospel. La veritat es que va ser una mica decepcionant perque no hi havia massa gent i practicament hi havia mes turistes que no pas creients. Pero va valdre la pena per veure com va una missa d'aquestes (que nomes va durar 90 minuts...).
Al sortir de l'esglesia vam anar per uns carrerons on estava tot ple de tendes, ja que era el dia de Harlem per lo vist. El barri esta molt millor del que pensavem, ja que al ser un barri de gent negre esperavem algo pitxor :D
Durant el dia vam baixar des de Harlem (nord de Manhattan), fins al sud, lo que va significar uns quants km de caminada.
I per la nit, despres d'arribar a l'apartament i sopar, a fer les maletes i preparar-nos per agafar el cotxe i anar cap a Boston, la proxima parada!
Per la tarda ens vam perdre una mica mes per la ciutat, anant per barris que encara no haviem visitat com chelsea o hell's kitchen.
Per la nit, vam anar a sopar un restaurant japones, pero la veritat es que no tenia res d'especial :( El millor va ser poder veure el Flatiron, el que es considerat un dels primers rascacels. Te una forma molt peculiar (de planxa, d'aqui ve el seu nom) i just acaba de ser restaurat aixi que llueix molt be :D
El diumenge, que va ser l'ultim dia a NYC, el vam comen$ar anant a Harlem a veure una missa tipus Gospel. La veritat es que va ser una mica decepcionant perque no hi havia massa gent i practicament hi havia mes turistes que no pas creients. Pero va valdre la pena per veure com va una missa d'aquestes (que nomes va durar 90 minuts...).
Al sortir de l'esglesia vam anar per uns carrerons on estava tot ple de tendes, ja que era el dia de Harlem per lo vist. El barri esta molt millor del que pensavem, ja que al ser un barri de gent negre esperavem algo pitxor :D
Durant el dia vam baixar des de Harlem (nord de Manhattan), fins al sud, lo que va significar uns quants km de caminada.
I per la nit, despres d'arribar a l'apartament i sopar, a fer les maletes i preparar-nos per agafar el cotxe i anar cap a Boston, la proxima parada!
18 d’agost del 2008
Washington
Despres de descartar anar a Washington en tren per ser massa tard, el divendres hi vam anar amb un cotxe de lloguer, ja que ens sortia com 3 vegades mes barat. Arribar fins alla es una mica pesat, perque son unes 4:30 en cotxe, aixi que per anar i tornar en un dia, et menjes com 9 hores.
Pero es podria dir que es una visita for$a obligada ja que pots veure on viu l'home mes important del mon i on es prenen les grans decissions.
Primer vam visitar el capitoli, que tot sigui dit no em va impressionar gaire.
Entre el capitoli i un monument que tenen d'Abraham Lincoln (no se si es la tomba...) hi ha una especie de jardins pel mig. Els del costat del capitoli fan bastanta pena, pero els de l'altra banda estan molt mes cuidats i son molt mes bonics.
La zona esta plegada de memorials als soldats morts a les diferents guerres en la que USA ha participat. Els que mes em van agradar van ser el de la segona guerra mundial i el de Vietnam (aquesta tenia la llista de totes les persones mortes).
Al final, pero no per aixo menys important, vam anar a veure la casa blanca. No la pots veure de massa aprop perque esta tot vigilat i no volen que t'hi acostis massa :D Pero va ser divertit veure com es discutien un senyor pro USA que estava vestit amb colors de la seva bandera amb una dona que portava no se quants anys protestant contra USA i el Bush :D
Pero es podria dir que es una visita for$a obligada ja que pots veure on viu l'home mes important del mon i on es prenen les grans decissions.
Primer vam visitar el capitoli, que tot sigui dit no em va impressionar gaire.
Entre el capitoli i un monument que tenen d'Abraham Lincoln (no se si es la tomba...) hi ha una especie de jardins pel mig. Els del costat del capitoli fan bastanta pena, pero els de l'altra banda estan molt mes cuidats i son molt mes bonics.
La zona esta plegada de memorials als soldats morts a les diferents guerres en la que USA ha participat. Els que mes em van agradar van ser el de la segona guerra mundial i el de Vietnam (aquesta tenia la llista de totes les persones mortes).
Al final, pero no per aixo menys important, vam anar a veure la casa blanca. No la pots veure de massa aprop perque esta tot vigilat i no volen que t'hi acostis massa :D Pero va ser divertit veure com es discutien un senyor pro USA que estava vestit amb colors de la seva bandera amb una dona que portava no se quants anys protestant contra USA i el Bush :D
Com han canviat els planetaris
Dijous vam anar cap a una zona encara no explorada de Manhattan: la part oest, una mica al nord, pero no massa. Alla hi ha la Universitat de Columbia, no massa coneguda diria i amb edificis antics. La pena es que gairebe no et deixen entrar enlloc sense carnet d'estudiant de la universitat i al ser encara la primera meitat d'Agost no es nota l'ambient universitari ja que no hi ha ningu :(
Tambe vam donar algunes voltes per coses del voltant de la universitat, i lo mes interessant que vam veure va ser una especie de bancs per seure's replica dels de gaudi al parc guell. Pero no tenien la mateixa gracia...
En acabar la visita per alla, vam anar al "Museu nacional d'historia". Alguns comentaris: com molts dels museus de NYC, es impossible visitar-los decentment amb menys de 4 o 5 hores, aixi que sempre acabes tenint la sensacio de mirar-ho tot massa rapid.
La zona que mes em va agradar va ser la dedicada als planetes i estrelles. Sembla la part mes nova del museu, i te el planetari just al centre de la sala, una esfera gegant que esta penjant al sostre agafada per unes quantes columnes. Molt impressionant!
Vam pagar l'extra de poder entrar al planetari i la veritat es que va valdre molt la pena. Potser ho recordo malament, pero diria que quan era petit i encara anava de tant en tant als planetaris, nomes t'esenyaven quatre estrelles que eren punts blancs i et deien: aixo es andromeda, aixo no se que etc...
Doncs com han canviat les coses! Ara tot son efectes visuals i de so per ensenyar-te com es va formar la lluna, com les galaxies xoquen les unes amb les altres per formar-ne de noves i mes grans... Una passada! Per desgracia no vaig poder gravar res perque estava prohibit i ja m'havien fotut la bulla el dia anterior a broadway i no en volia mes :D
Tambe vam donar algunes voltes per coses del voltant de la universitat, i lo mes interessant que vam veure va ser una especie de bancs per seure's replica dels de gaudi al parc guell. Pero no tenien la mateixa gracia...
En acabar la visita per alla, vam anar al "Museu nacional d'historia". Alguns comentaris: com molts dels museus de NYC, es impossible visitar-los decentment amb menys de 4 o 5 hores, aixi que sempre acabes tenint la sensacio de mirar-ho tot massa rapid.
La zona que mes em va agradar va ser la dedicada als planetes i estrelles. Sembla la part mes nova del museu, i te el planetari just al centre de la sala, una esfera gegant que esta penjant al sostre agafada per unes quantes columnes. Molt impressionant!
Vam pagar l'extra de poder entrar al planetari i la veritat es que va valdre molt la pena. Potser ho recordo malament, pero diria que quan era petit i encara anava de tant en tant als planetaris, nomes t'esenyaven quatre estrelles que eren punts blancs i et deien: aixo es andromeda, aixo no se que etc...
Doncs com han canviat les coses! Ara tot son efectes visuals i de so per ensenyar-te com es va formar la lluna, com les galaxies xoquen les unes amb les altres per formar-ne de noves i mes grans... Una passada! Per desgracia no vaig poder gravar res perque estava prohibit i ja m'havien fotut la bulla el dia anterior a broadway i no en volia mes :D
15 d’agost del 2008
Operacio abortada
La idea del 4rt dia era anar a Washington en tren i passar el dia alla. Aixi que ens vam aixecar ben d'hora per agafar el tren de les 8, pero a l'arribar a la taquilla ens vam trobar amb "l'agradable" sorpresa de que cada bitllet (anada i tornada) eren 200$, aixi que ens ho vam repensar i deixar la decissio de si pagar tants diners o no per un altre moment. Operacio abortada!!
Aprofitant que era molt d'hora, vam anar cap a l'estatua de la llibertat i evitar aixi les llargues cues que es formen mes tard. I realment ens va sortir a compte, ja que no hi havia quasi ningu :D
Personalment crec que l'estatua de la llibertat es un gran producte de marketing. Perque l'estatua en si no es ni especialment bonica, ni especialment gran, pero si que val pasta anar-hi... Aixi que es el tipic lloc on tots els turistes van, pero realment no t'aporta res a part de la tipica foto de guiri que et fas.
El que si que esta be es que t'ofereix unes vistes diferents del sud de Manhattan.
M'he descuidat de dir que l'estatua esta en una petita illa al sud de Manhattan! Aixi que nomes hi pots anar amb barco.
En acabat vam agafar el metro per anar a dinar al Central Park. Vam comprar unes amanides i ens vam estirar a la gespa per disfrutar del sol que feia i descansar una mica ja que ens haviem aixecat ben d'hora i dormit poques hores. Jo per variar em vaig sobar a l'acabar de dinar, aixi que vaig poder roncar una mica per agafar forces!
Un cop haviem recuperat les forces vam anar cap al Metropolitan, el tercer i ultim museu important d'art que visitavem. Aquest em va agradar molt (a diferencia del Gugguenheim), pero el problema que te es que hi ha massa cosa i t'acabes perdent entre tanta obra i tantes sales. Hi havia Van Goghs, Monets, Picassos, Dalis, Warhols, ... El que em va agradar mes es el seguent, un quadre molt gran pero ben curios :D
Despres de tant museu vam acabar ben cansats, i la veritat es que ja comencen a pesar les cames despres de tantes hores de turisme i poc descan$, aixi que vam agafar els bartuls i vam anar cap al pis, on vam fer el sopar i despres de xerrar una mica per decidir que fariem, tots vam anar a dormir.
Aprofitant que era molt d'hora, vam anar cap a l'estatua de la llibertat i evitar aixi les llargues cues que es formen mes tard. I realment ens va sortir a compte, ja que no hi havia quasi ningu :D
Personalment crec que l'estatua de la llibertat es un gran producte de marketing. Perque l'estatua en si no es ni especialment bonica, ni especialment gran, pero si que val pasta anar-hi... Aixi que es el tipic lloc on tots els turistes van, pero realment no t'aporta res a part de la tipica foto de guiri que et fas.
El que si que esta be es que t'ofereix unes vistes diferents del sud de Manhattan.
M'he descuidat de dir que l'estatua esta en una petita illa al sud de Manhattan! Aixi que nomes hi pots anar amb barco.
En acabat vam agafar el metro per anar a dinar al Central Park. Vam comprar unes amanides i ens vam estirar a la gespa per disfrutar del sol que feia i descansar una mica ja que ens haviem aixecat ben d'hora i dormit poques hores. Jo per variar em vaig sobar a l'acabar de dinar, aixi que vaig poder roncar una mica per agafar forces!
Un cop haviem recuperat les forces vam anar cap al Metropolitan, el tercer i ultim museu important d'art que visitavem. Aquest em va agradar molt (a diferencia del Gugguenheim), pero el problema que te es que hi ha massa cosa i t'acabes perdent entre tanta obra i tantes sales. Hi havia Van Goghs, Monets, Picassos, Dalis, Warhols, ... El que em va agradar mes es el seguent, un quadre molt gran pero ben curios :D
Despres de tant museu vam acabar ben cansats, i la veritat es que ja comencen a pesar les cames despres de tantes hores de turisme i poc descan$, aixi que vam agafar els bartuls i vam anar cap al pis, on vam fer el sopar i despres de xerrar una mica per decidir que fariem, tots vam anar a dormir.
Broadway
Pero abans d'anar a dormir, el dia ens tenia preparada una sorpresa i realment molt bona! Vam anar a veure una obra de Broadway, pero no teniem molt clar quina havia de ser. Al principi haviem estat parlant de chicago, pero el meu germa ja l'havia vist, aixi que la vam descartar. Aixi que vam anar a un lloc on venen entrades per sessions que comencen en pocs minuts al 50% i vam anar a veure "El jove Frankenstein". Ens van costar 66$ (costaven 130$ originalment) i la veritat es que ningu no tenia gens clar que l'obra fos bona...
Pero no va ser bona, va ser increible. Mes enlla de la qualitat de l'actuacio i el cant, el que era impressionant era el tema dels escenaris. Per casi cada escena, treient un escenari nou, a cada qual mes impressionant que l'anterior i tot ple de llums, colors i coses que es movien. Fins i tot amb efectes espacials! La veritat es que al final un tenia la sensacio d'estar mirant una pelicula mes que una obra de teatre degut a lo impressionant de tot.
Si algu va per Broadway algun dia, si pot que miri aquesta obra que no el decepcionara! Us passo una foto que vaig fer abans de comen$ar l'obra i que em va costar una bulla per part d'una dona que assentava a la gent (tot i fer-lo sense flash i que no estaven actuant, per lo vist no es podien fer fotos :P).
Pero no va ser bona, va ser increible. Mes enlla de la qualitat de l'actuacio i el cant, el que era impressionant era el tema dels escenaris. Per casi cada escena, treient un escenari nou, a cada qual mes impressionant que l'anterior i tot ple de llums, colors i coses que es movien. Fins i tot amb efectes espacials! La veritat es que al final un tenia la sensacio d'estar mirant una pelicula mes que una obra de teatre degut a lo impressionant de tot.
Si algu va per Broadway algun dia, si pot que miri aquesta obra que no el decepcionara! Us passo una foto que vaig fer abans de comen$ar l'obra i que em va costar una bulla per part d'una dona que assentava a la gent (tot i fer-lo sense flash i que no estaven actuant, per lo vist no es podien fer fotos :P).
Zona zero
El tercer dia va comen$ar amb la visita a una famosa part de la ciutat: Civic Center. Es la zona dels rascacels mes alts i on hi ha Wall Street i la Zona Zero. Aquesta ultima sembla que ara ja esta en plena reconstruccio despres de pensar-se durant molt de temps que farien alla. Al final faran unes piscines/obra d'art on hi havia antigament les dos torres i un museu per recordar l'11 de setembre. Ara tota la zona esta plena de grues i costa una mica fer-se la idea quan altes devien ser en realitat.
Per cert, Civic Center esta a la punta sud de Manhattan! Despres de veure la Zona Zero vam donar algunes voltes per alla i vam anar a parar a Wall Street. No fa falta que us digui que s'hi fa alla. El mes impactant, la gran bandera americana que tapa tota la fa$ana de l'edifici de l'stock market (aka bor$a).
En acabat vam intentar anar a l'estatua de la llibertat, pero vam descartar-ho perque hi havia una cua de moolts i mooooolts i encara mes metres. Aixi que vam agafar el metro direccio nord, just abans d'arribar al Central Park. El primer edifici emblematic que vam veure va ser l'edifici Chrysler, segurament el mes bonic de tota la ciutat. Es del 1930 i va ser durant 1 any el mes alt del mon. Per desgracia no s'hi pot pujar, pero aprofitant els rascacels de vidre del costat es poden fer fotos interessants.
Seguent parada: ONU. Va ser una mica decepcionant perque quasi no podies visitar res i els edificis no eren massa bonics. La majoria de coses dintre dels edificis de l'ONU i per fora estaven relacionades amb la pau i l'amistat entre les cultures. No recordo massa be que representa aquesta escultura, pero era bastant bonica :D
El seguent pas que vam fer va ser una visita molt important a tota ciutat (si mes no per mi) i especialment a NYC: pujar a un edifici ben alt i veure com es l'estructura de la ciutat des d'un punt elevat. L'edifici va ser l'Empire Estat Building i va costar lo seu pujar adalt, sobretot per la cua que hi havia. Es mes, vam haver de fer cua per comprar les entrades, per agafar l'ascensor fins la planta 80 i per agafar l'ultim ascensor fins al mirador. Pero realment va valdre la pena! Les vistes des d'alla son impressionants i et deixen sense paraules. Us passo tres fotos que m'agraden molt: una de l'edifici chrysler, una altra on es veu la sombra de l'edifici sobre les miniatures que estan al seu voltant i una vista panoramica del sud de Manhattan.
Per cert, Civic Center esta a la punta sud de Manhattan! Despres de veure la Zona Zero vam donar algunes voltes per alla i vam anar a parar a Wall Street. No fa falta que us digui que s'hi fa alla. El mes impactant, la gran bandera americana que tapa tota la fa$ana de l'edifici de l'stock market (aka bor$a).
En acabat vam intentar anar a l'estatua de la llibertat, pero vam descartar-ho perque hi havia una cua de moolts i mooooolts i encara mes metres. Aixi que vam agafar el metro direccio nord, just abans d'arribar al Central Park. El primer edifici emblematic que vam veure va ser l'edifici Chrysler, segurament el mes bonic de tota la ciutat. Es del 1930 i va ser durant 1 any el mes alt del mon. Per desgracia no s'hi pot pujar, pero aprofitant els rascacels de vidre del costat es poden fer fotos interessants.
Seguent parada: ONU. Va ser una mica decepcionant perque quasi no podies visitar res i els edificis no eren massa bonics. La majoria de coses dintre dels edificis de l'ONU i per fora estaven relacionades amb la pau i l'amistat entre les cultures. No recordo massa be que representa aquesta escultura, pero era bastant bonica :D
El seguent pas que vam fer va ser una visita molt important a tota ciutat (si mes no per mi) i especialment a NYC: pujar a un edifici ben alt i veure com es l'estructura de la ciutat des d'un punt elevat. L'edifici va ser l'Empire Estat Building i va costar lo seu pujar adalt, sobretot per la cua que hi havia. Es mes, vam haver de fer cua per comprar les entrades, per agafar l'ascensor fins la planta 80 i per agafar l'ultim ascensor fins al mirador. Pero realment va valdre la pena! Les vistes des d'alla son impressionants i et deixen sense paraules. Us passo tres fotos que m'agraden molt: una de l'edifici chrysler, una altra on es veu la sombra de l'edifici sobre les miniatures que estan al seu voltant i una vista panoramica del sud de Manhattan.
14 d’agost del 2008
Les vistes des del pont de Brooklyn
El segon dia va comen$ar amb una visita obligada: central park. Aquest parc esta cituat just al centre de manhattan i te una extensio moooolt gran. La gracia es que esta ple de parcs per jugar a softball, pistes de basquet, tennis, llacs. I quan estas aprop del limits veus tots els rascacels que deuen tenir unes vistes increibles.
Com que es va tornar a posar a ploure, vam anar al Gugghengeim (o com s'escrigui). Es un altre museu modern, pero a diferencia del MOMA, no em va agradar gens. Excepte alguns bons quadres, estava ple d'escultures que em semblaven mes aviat tonteries que no pas obres d'art. Si mes no el museu en si es bastant bonic i val la pena visitar-lo nomes per l'arquitectura.
Quan vam sortir del museu ja havia parat de ploure, aixi que vam anar cap al sud de Manhattan per visitar alguns dels famosos barris de l'illa. El primer va ser Little Italy. No cal dir quin es l'estil d'aquest barri :D
El segon Chinatown, que esta just al costat. Tot esta en xines, pero no nomes els comer$os locals, sino inclus la publicitat d'empreses molt importants com McDonalds es en xines :D
I el tercer barri en discordia es el Soho. Diria que aquest barria abans era una zona una mica marginal, pero ara s'ha posat de moda i esta ple de botigues de roba. Lo curios dels tres barris es que estan ple d'edificis que tenen escales d'emergencia a la fa$ana. Al principi ho veus molt llegi, pero despres t'hi acabes acostumant i hi acabes trobant l'encant.
I per acabar el dia, el millor que he fet fins ara a NYC: creuar caminant el pont de Brooklyn des de Manhattan cap a Brooklyn i despres admirar les vistes dels grans rascacels. Veure l'skyline de Manhattan des d'alla ja mereix el viatge.
Com que es va tornar a posar a ploure, vam anar al Gugghengeim (o com s'escrigui). Es un altre museu modern, pero a diferencia del MOMA, no em va agradar gens. Excepte alguns bons quadres, estava ple d'escultures que em semblaven mes aviat tonteries que no pas obres d'art. Si mes no el museu en si es bastant bonic i val la pena visitar-lo nomes per l'arquitectura.
Quan vam sortir del museu ja havia parat de ploure, aixi que vam anar cap al sud de Manhattan per visitar alguns dels famosos barris de l'illa. El primer va ser Little Italy. No cal dir quin es l'estil d'aquest barri :D
El segon Chinatown, que esta just al costat. Tot esta en xines, pero no nomes els comer$os locals, sino inclus la publicitat d'empreses molt importants com McDonalds es en xines :D
I el tercer barri en discordia es el Soho. Diria que aquest barria abans era una zona una mica marginal, pero ara s'ha posat de moda i esta ple de botigues de roba. Lo curios dels tres barris es que estan ple d'edificis que tenen escales d'emergencia a la fa$ana. Al principi ho veus molt llegi, pero despres t'hi acabes acostumant i hi acabes trobant l'encant.
I per acabar el dia, el millor que he fet fins ara a NYC: creuar caminant el pont de Brooklyn des de Manhattan cap a Brooklyn i despres admirar les vistes dels grans rascacels. Veure l'skyline de Manhattan des d'alla ja mereix el viatge.
Primeres sensacions a la 5a avinguda
Els primers moments a manhattan (l'illa principal de NYC), van ser una mica rares. Estant a la possiblement ciutat mes important del mon, t'esperes una sensacio molt especial. Pero havent estat ja a varies ciutats americanes amb rascacels (com San Francisco o Seattle), la veritat es que la primera sensacio no impressiona massa.
Pero despres si t'hi fixes, sobretot quan creues les avingudes, que els rascacels no s'acaben mai, van fins on la vista pot veure i sembla que s'extenen fins l'infinit. Et fa sentir molt petit per alla :D
Despres d'aquestes primeres sensacions per les avingudes i carrers, vam anar al MOMA (museu d'art modern). La veritat es que em va agradar molt, bastant mes que el MOMA de SF que em va decepcionar una mica. Aquest te molt mes i mes bonic. Com cada cop que vaig a un d'aquests museus amb art modern abstracte, em plantejo on esta el limit entre art i estafa...
I al sortir del museu, vam anar a la 5a avinguda. No fa falta que us digui que es el carrer mes conegut de la ciutat per les botigues que hi ha, la pijeria que hi ha a l'ambient, etc... La veritat es que es bastant espectacular! I tot el rato esta a rebentar de gent pel carrer.
Una parada molt divertida (que vam fer perque va ploure) va ser una botiga de juguets on hi ha el piano de la peli "BIG" del Tom Hanks!
L'ultima parada del dia va ser Times Square, la pla$a mes coneguda de la ciutat. La veritat es que em va recordar una mica a Tokyo perque estava tot ple de llums i pantalles. Una foto amb el Dani i l'Ivonne
Resumint, un bon comen$ament i la sensacio d'estar en una ciutat moooolt gran :D
Pero despres si t'hi fixes, sobretot quan creues les avingudes, que els rascacels no s'acaben mai, van fins on la vista pot veure i sembla que s'extenen fins l'infinit. Et fa sentir molt petit per alla :D
Despres d'aquestes primeres sensacions per les avingudes i carrers, vam anar al MOMA (museu d'art modern). La veritat es que em va agradar molt, bastant mes que el MOMA de SF que em va decepcionar una mica. Aquest te molt mes i mes bonic. Com cada cop que vaig a un d'aquests museus amb art modern abstracte, em plantejo on esta el limit entre art i estafa...
I al sortir del museu, vam anar a la 5a avinguda. No fa falta que us digui que es el carrer mes conegut de la ciutat per les botigues que hi ha, la pijeria que hi ha a l'ambient, etc... La veritat es que es bastant espectacular! I tot el rato esta a rebentar de gent pel carrer.
Una parada molt divertida (que vam fer perque va ploure) va ser una botiga de juguets on hi ha el piano de la peli "BIG" del Tom Hanks!
L'ultima parada del dia va ser Times Square, la pla$a mes coneguda de la ciutat. La veritat es que em va recordar una mica a Tokyo perque estava tot ple de llums i pantalles. Una foto amb el Dani i l'Ivonne
Resumint, un bon comen$ament i la sensacio d'estar en una ciutat moooolt gran :D
12 d’agost del 2008
De vacances
Despres d'unes 10 setmanes treballant per USA, per fi ja he comen$at les vacances. El dijous i divendres vaig estar treballant per Portland i fent diverses activitats.
El dijous era el primer dijous del mes, i per lo vist a Portland significa que es el dia en que les galeries d'art obren les portes al public i pots anar a xafardejar, veure copes de vi, etc... Va ser for$a interessant. Despres vam anar a un restaurant de sushi i en acabat a jugar a billar a una cerveseria on feien la seva propia cervesa. Per cert, moltes cerveseries a Portland fan les seves propies cerveses.
El divendres vaig tornar a anar a sopar i a fer uns beures per Portland, aquest cop amb l'Alex (un noi de BCN) i el Neal, un noi que treballa alla. La veritat es que vam acabar una mica beguts :P
I dissabte vaig agafar els vols cap a NYC. El primer a les 8 del mati de Portland a Chicago, i el segon cap a NYC. Una cosa que vaig aprendre es que per aterrar al JFK (l'aeroport principal) has de tenir paciencia, ja que normalment tenen retencions aerees i et pots passar com 20 minuts esperant a poder aterrar.
Un cop vaig aterrar, vaig intentar saber a quin terminal devien estar l'Uri i la resta (el Dani, l'Ivonne i la Sandra) ja que aterraven despres que jo i aixi podiem anar junts fins a l'apartament. Pero mentres ho intentava averiguar, ells es van avan$ar i van arribar abans que jo, aixi que vaig ser l'ultim en arribar. Pero com tots vam arribar sencers i amb les maletes, no ens podem queixar!
Ara ens passarem 9 dies i nits a NYC i a partir del dia 18 agafarem un cotxe i anirem per la zona nord-est d'USA i sud-est de Canda. Que farem encara esta obert, pero esta clar que acabarem a Chicago. Ja anirem decidint que fem
Ultim partit de softball
Dema (dijous 7) torno cap a Portland ja que el meu vol cap a NYC es des d'alla. Aixi que avui he fet l'ultim partit de softball :(
Per variar hem tornat a perdre (15-5), pero aquest cop hem jugat bastant be tot i perdre. Jo vaig jugar rarament be :D Els dos cops que vaig batejar li vaig donar a la primera i diria que van ser els dos millors cops que he fet mai. I quan defensava, les agafava totes com si res i la passava molt rapid i be cap als altres. Els vaig deixar tot impressionat, fins i tot a l'arbitre que deia que ho feia molt be jeje
Pero bueno, com a minim al final he acabat aprenent bastant a jugar softball, aixi que estic content :D
Cap de setmana musical
Aquest finde ha sigut molt musical. El dissabte vaig anar a San Francisco a un concert de musica rock de 3 grups diferents. El concert va estar molt be, ja que dos dels tres grups tenen can$ons que se senten per la radio. Lo curios del raro es que tot i que el concert va durar com 3 hores, nomes valia 7 dollars. Vam estar fent calculs per veure quan deurien guanyar els propietaris del bar i els grups i la veritat es que no ens sortien els numeros ja que nomes hi havia com 200 persones (el concert era en una especie de bar bastant gran).
La nit la vaig passar dormint a un sofa a casa el Rob, i com ja us podeu imaginar, molt be no vaig dormir :D Despres de fer una mica el mandros per SF, vaig baixar cap a San Clara per anar a l'opera...
Se que sona raro, pero hi vaig anar :D I la veritat es que no va estar malament del tot. L'opera era "L'abduccio des del Seraglio". El que em va agradar es que tenien una pantalla gran adalt de l'escenari amb la traduccio del que cantaven (que era en alemany) i la veritat es que ho feia tot molt mes facil. No puc valorar que tal cantaven, ja que no en tinc ni idea :D
I una cosa, si treus totes les repeticions i lo que tarden en cantar una frase, l'opera (d'unes 3 hores) es pot fer en 5 minuts :D
1 d’agost del 2008
Les pilotes de softball no son toves...
Ahir vam jugar un altre partit de softball (com cada dimecres). I per tornar a la nostra costum, ens van tornar a fer un correctiu dels bons (em recorda als que l'Albert i jo li fotiem al Riera i al Curu quan estavem a la vall d'aran i a santcagat). Total, 22-3 i aixo que al final ens van donar peixet :D
Lo important, es que softball vol dir pilotava tova, pero ja us dic jo que tova no en te res. De moment ja m'he endut dos pilotades: una a les parts, que tot i que la pilota que em van passar anava super fluixa i des de pocs metres, em va agafar desprevingut (basicament m'estava girant) i va acertar de ple. Resumint, dolor extrem durant 2 minuts. Ahir, quan vaig batejar una pilota, anava corrent cap a la primera base, i un dels rivals per intentar eliminar-me va passar la pilota cap al defensor de la primera. Total, la trajectoria de la pilota i la meva tenien un punt en comu i vam arribar-hi els dos a la vegada :D
Pilotada al cap!! Lo bo es que quasi no em va fer mal i tothom estava super preocupat i alucinant que no m'hagues fet mal (tot i que m'ha sortit un bon nyanyo (quina gran paraula)). Lo millor es que si et toquen et donen una base extra, aixi que vaig poder avan$ar fins a segona i com que el seguent a batejar ho va fer be, vaig poder puntuar!!
Feliciteu-me! :P
Lo important, es que softball vol dir pilotava tova, pero ja us dic jo que tova no en te res. De moment ja m'he endut dos pilotades: una a les parts, que tot i que la pilota que em van passar anava super fluixa i des de pocs metres, em va agafar desprevingut (basicament m'estava girant) i va acertar de ple. Resumint, dolor extrem durant 2 minuts. Ahir, quan vaig batejar una pilota, anava corrent cap a la primera base, i un dels rivals per intentar eliminar-me va passar la pilota cap al defensor de la primera. Total, la trajectoria de la pilota i la meva tenien un punt en comu i vam arribar-hi els dos a la vegada :D
Pilotada al cap!! Lo bo es que quasi no em va fer mal i tothom estava super preocupat i alucinant que no m'hagues fet mal (tot i que m'ha sortit un bon nyanyo (quina gran paraula)). Lo millor es que si et toquen et donen una base extra, aixi que vaig poder avan$ar fins a segona i com que el seguent a batejar ho va fer be, vaig poder puntuar!!
Feliciteu-me! :P
To surf or not to surf
El dissabte passat vaig sortir per primera vegada de farra per aqui (despres del fiasco de Seattle). La veritat es que tampoc no va anar tant be com podria haver anat :D Vam anar a San Francisco, perque un amic del Rob (company de feina que treballa a SC) se n'anava a viure a una altra zona dels States.
Lo curios de la festa era que, el Bryan (amic del Rob) es asiatic. Doncs be, de les 40-50 persones que hi havia, nomes hi haviem 4 no asiatics. Aqui el tema de fer-se ghettos es porta molt la veritat. Jo diria que els blancs son els que menys ho fan, pero indis i asiatics ho fan bastant. Els negres no ho poden fer perque no son suficients :D Si anessin en plan ghetto, estarien mes penjats que un pernil salat. Total, que a l'acabar la seccio de la festa al pis del Bryan, vam anar cap al centre de SF per anar a una disco, pero com que erem com 30 doncs no ens van deixar entrar. Al final vam acabar entrant a un bareto a fer unes copes, pero ja es algo. I cap a la 1 vam anar a fer un post sopar a un restaurant tailandes. Es algo que no havia fet mai, aixo d'anar a sopar a aquestes hores.
Total... que l'endema, diumenge, vam anar cap a Santa Cruz, 1:30 de cotxe sud des de Santa Clara (1 hora al sud de San Francisco, 2:30 pels que no sapiguen sumar). La intencio inicial era fer surf, pero el mar estava en contra nostre: estava mes pla que una planxa de surf. Aixi doncs, que no vam llogar taula i tratges de neopre perque no es podia fer res. Aixi que ens vam estirar per la platja i vam fer el tonto una mica per la zona.
Per cert, el mite de les platges de California, es completament fal$, si mes no per la part centre i nord de CA. L'aigua esta gelada, hi ha 4 bojos que es banyen, pero ningu mes. I lo pitxor, no hi ha "vigilantes de la playa" demostrant com afecta la gravetat a la silicona. A mes, per Santa Clara, tot i ser juliol, a la nit si no tens un jersey ho pots passar una mica malament...
Lo curios de la festa era que, el Bryan (amic del Rob) es asiatic. Doncs be, de les 40-50 persones que hi havia, nomes hi haviem 4 no asiatics. Aqui el tema de fer-se ghettos es porta molt la veritat. Jo diria que els blancs son els que menys ho fan, pero indis i asiatics ho fan bastant. Els negres no ho poden fer perque no son suficients :D Si anessin en plan ghetto, estarien mes penjats que un pernil salat. Total, que a l'acabar la seccio de la festa al pis del Bryan, vam anar cap al centre de SF per anar a una disco, pero com que erem com 30 doncs no ens van deixar entrar. Al final vam acabar entrant a un bareto a fer unes copes, pero ja es algo. I cap a la 1 vam anar a fer un post sopar a un restaurant tailandes. Es algo que no havia fet mai, aixo d'anar a sopar a aquestes hores.
Total... que l'endema, diumenge, vam anar cap a Santa Cruz, 1:30 de cotxe sud des de Santa Clara (1 hora al sud de San Francisco, 2:30 pels que no sapiguen sumar). La intencio inicial era fer surf, pero el mar estava en contra nostre: estava mes pla que una planxa de surf. Aixi doncs, que no vam llogar taula i tratges de neopre perque no es podia fer res. Aixi que ens vam estirar per la platja i vam fer el tonto una mica per la zona.
Per cert, el mite de les platges de California, es completament fal$, si mes no per la part centre i nord de CA. L'aigua esta gelada, hi ha 4 bojos que es banyen, pero ningu mes. I lo pitxor, no hi ha "vigilantes de la playa" demostrant com afecta la gravetat a la silicona. A mes, per Santa Clara, tot i ser juliol, a la nit si no tens un jersey ho pots passar una mica malament...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)