En tot cas, vaig ser declara "man of the game", perque vaig agafar tres pilotes quan defensavem que eren bastant xungues. Llastima que al batejar, em van fotre al carrer els dos cops :D
30 de juliol del 2008
Sore asses
Els que no sapigueu que vol dir, podeu buscar la traduccio, pero aixi vam acabar despres de perdre 16-2 contra els liders de la lliga de softball. Algun dia s'havia d'acabar la ratxa (de dos victories :D).
Folsom no es San Francisco
Despres de veure Batman i anar a fer unes birres per San Francisco, vam agafar el cotxe cap a la 1:30 del mati per tornar a Santa Clara, ja que l'endema anavem a fer rafting a Folsom.
Un petit incis, de tornada, estava conduint jo, el Rob, que estava al meu costat, es va sobar i la veritat es que tinc la sensacio que va haver-hi un moment que em vaig adormir. Es lo tipic que se't tanquen els ulls per parpadejar i tardes lo teu a que es tornin a obrir... tinc la sensacio que vaig estar com 500 metres amb els ulls tancats, pero quan els vaig obrir encara estava perfectament al centre del meu carril de l'autopista, aixi que dedueixo que es mes aviat l'empanamenta d'estar molt adormit i aborrit que fa que no recordis el que has fet durant els ultims 30 segons i no pas que realment m'adormis. Pero si ho vaig fer, vaig mantenir el cotxe ben centrat :D
Total, que l'endema a les 5:30 i despres de dormir 3 hores, vam agafar un autobus amb tots els becaris joves d'intel per anar a fer rafting a Folsom, al nord-est de San Francisco, pero encara dins de California.
El rafting va anar molt be, tot i que vaig trobar que faltava una mica mes d'accio... per variar, em vaig posar crema solar, pero no a tot arreu, aixi que em vaig cremar bastant les cuixes :D pero bueno, les ferides s'envan! El millor de tot, es veure com el raft del davant volca a una zona xunga i el que estas tu ets capa$ de sortir-ne sencer :D
Per cert, vaig coneixer dos nois de Valencia que son becaris a intel i coneixen un tio de IBRC (els de l'altre costat del site de barcelona). Potser algun dia d'aquests quedem per jugar a futbol!
Folsom no es com San Francisco, on mai et cremes si et toca el sol :(
La pelicula de l'any
Doncs pels que tenim la sort d'estar a USA aquests dies, ja hem pogut disfrutar de la pelicula Batman: the dark knight. Als que no us agradin pelis d'accio, doncs res, pero per la resta, es una de les millors pel.licules que he vist amb molt de temps.
Crec que val la pena mirar-la en versio original (ho sento Cisco :D), pero es que l'actuacio del que fa de Joker es impressionant. Llastima que al cap de poc de rodar la peli moris de sobredosis de no se que...
Resumint, si podeu, aneu-la a mirar, que no us defreudara, especialment si us va agradar la primera. Diuen que val la pena veure-la a l'IMAX, ja que tenen moltes escenes rodades per aquest tipus de cinema i que la qualitat es tant bona que espanta.
20 de juliol del 2008
I ja van dos seguits
Doncs si, portem dos victories consecutives a softball! Despres de perdre els 4 primers partits, sembla que estem remontant! Aquest cop vam guanyar 15 a 5 i no vam jugar l'ultima ronda, perque per lo vist, si els rivals no et poden empatar o guanyar, ja no et deixen jugar :(
Aquesta setmana juguem contra els millors de la lliga, aixi que es possible que ens caigui un bon correctiu, pero bueno, farem tot el que podrem!
Aquesta setmana juguem contra els millors de la lliga, aixi que es possible que ens caigui un bon correctiu, pero bueno, farem tot el que podrem!
Great America!
El diumenge passat vaig anar a un parc tematic tipus "port aventura" ben aprop de la feina, a uns 10 minuts. De fet, els dies que el vent bufa des d'alla cap a SC12 (edifici on estic ara), es poden sentir els crits de la gent. http://www.pgathrills.com/
Com be sabreu els que heu anat a un lloc d'aquest estil amb mi, es que soc una mica cagat :D No em molen gaire les atraccions que fan loops i flips perque acabo bastant marejat.
Pero aquest cop no em vaig rajar, i vaig acabar pujant a una atraccio tipus Dragon Kahn. Tenia dos loops i uns quants twists i... es va confirmar que no se'm donen be aquestes coses :D No es que vomites durant l'atraccio o despres, pero tot i que m'ho vaig passar be durant el rato que va durar l'atraccio, despres vaig estar 15 minuts que no tenia ganes de fer res :(
Per desgracia no tinc fotos d'aquell dia ja que ningu portava camera, pero a la pagina web que us he passat podeu veure una mica el que hi ha.
Com be sabreu els que heu anat a un lloc d'aquest estil amb mi, es que soc una mica cagat :D No em molen gaire les atraccions que fan loops i flips perque acabo bastant marejat.
Pero aquest cop no em vaig rajar, i vaig acabar pujant a una atraccio tipus Dragon Kahn. Tenia dos loops i uns quants twists i... es va confirmar que no se'm donen be aquestes coses :D No es que vomites durant l'atraccio o despres, pero tot i que m'ho vaig passar be durant el rato que va durar l'atraccio, despres vaig estar 15 minuts que no tenia ganes de fer res :(
Per desgracia no tinc fotos d'aquell dia ja que ningu portava camera, pero a la pagina web que us he passat podeu veure una mica el que hi ha.
El pont de Tacoma
Tacoma es una ciutat que esta molt aprop de Seattle i que es va fer famosa perque un dels seus ponts va caure ara fa uns quants anys. Suposo que es preguntareu perque parlo sobre aixo... doncs per dues raons, primer, perque fa unes setmanes vaig passar per alla i em van explicar la historia, i segona, perque els videos que hi ha sobre com el pont cau son bastant impressionants.
Lo raro del cas, es que mentres el pont es va tor$ant, l'asfalt no te cap esquerda...
Per sort, el nou pont sembla no patir el mateix problema, o si mes no, no el tenia el dia que vaig passar per ell :D
Lo raro del cas, es que mentres el pont es va tor$ant, l'asfalt no te cap esquerda...
Per sort, el nou pont sembla no patir el mateix problema, o si mes no, no el tenia el dia que vaig passar per ell :D
12 de juliol del 2008
Lo promes es deuda
Tal com vaig prometre, m'he mig rapat el cap :D Que sapigueu que vaig tardar quasi una hora, perque fer-t'ho tu mateix i sense dos miralls per poder veure que tal et queda la part de darrera es una mica xungo!
Els que vulguin, ja em poden insultar pel meu nou aspecte! Tambe he comprat un bat de baseball...
Sera perque m'he tallat els cavells, perque he comprat un bat que intimida o perque l'equip rival tambe havia perdut els 4 partits anteriors, pero aquest dimecres vam guanyar per primer cop un partit 17-14! Som uns cracks :D Jo vaig fer dos carreres i els dos cops que vaig batejar no em van eliminar, aixi que no em puc queixar. Ara, a guanyar el proxim partit!!
Els que vulguin, ja em poden insultar pel meu nou aspecte! Tambe he comprat un bat de baseball...
Sera perque m'he tallat els cavells, perque he comprat un bat que intimida o perque l'equip rival tambe havia perdut els 4 partits anteriors, pero aquest dimecres vam guanyar per primer cop un partit 17-14! Som uns cracks :D Jo vaig fer dos carreres i els dos cops que vaig batejar no em van eliminar, aixi que no em puc queixar. Ara, a guanyar el proxim partit!!
Boeing
El dissabte vam anar a la principal factoria de Boeing, que esta a Everett, a uns 40 minuts al nord de Seattle. Com la majoria d'empreses grans d'USA, el campus es gegant i esta cituat a les afores de la ciutat.
La visita guiada per la fabrica val molt la pena. Son 90 minuts on vas caminant per la part superior de la fabrica i pots veure com construeixen els avions. L'unic problema va ser que al anar un dissabte, doncs no hi havia quasi activitat. Segur que guanya molt la cosa si vas un dia entre setmana.
La noia que ens guiava deia que l'edifici es el mes gran del mon pel que fa a volum. Obviament, la nau es mooolt gran, i esta dividida en diferents parts. En tres d'elles fan els 747 (els Jumbos), que son els mes grans que tenen. Tarden uns 4 mesos en construir-ne un, te com uns 6 milions de peces i costa (la versio basica, sense aire acondicionat ni ABS) uns 240 milions de dollars. Tambe et deixen veure on fan els 777 i el mes nou de tot, el 787.
Per lo vist, amb el 787 han canviat bastant d'estrategia i totes les peces es fan en diferents parts del mon i a Everett nomes fan l'assemblatge final, que tarda 3 dies. Per poder portar els tro$os mes grans des d'altres parts del pais o del mon, usen uns avions molt raros...
Pel que diuen, el nou 787 sera la bomba sobretot pel viatjant, ja que fan coses rares com ara fer que l'interior de la cabina canvii mes rapid de nit a dia o dia a nit per fer que no tinguis tant jet lag, les finestres son bastant mes grans o que no hagis de baixar la sombrilla per tapar-la, sino que es torna opaca apretant un boto.
Si algun dia podeu anar-hi, aneu-hi que val realment la pena!
La visita guiada per la fabrica val molt la pena. Son 90 minuts on vas caminant per la part superior de la fabrica i pots veure com construeixen els avions. L'unic problema va ser que al anar un dissabte, doncs no hi havia quasi activitat. Segur que guanya molt la cosa si vas un dia entre setmana.
La noia que ens guiava deia que l'edifici es el mes gran del mon pel que fa a volum. Obviament, la nau es mooolt gran, i esta dividida en diferents parts. En tres d'elles fan els 747 (els Jumbos), que son els mes grans que tenen. Tarden uns 4 mesos en construir-ne un, te com uns 6 milions de peces i costa (la versio basica, sense aire acondicionat ni ABS) uns 240 milions de dollars. Tambe et deixen veure on fan els 777 i el mes nou de tot, el 787.
Per lo vist, amb el 787 han canviat bastant d'estrategia i totes les peces es fan en diferents parts del mon i a Everett nomes fan l'assemblatge final, que tarda 3 dies. Per poder portar els tro$os mes grans des d'altres parts del pais o del mon, usen uns avions molt raros...
Pel que diuen, el nou 787 sera la bomba sobretot pel viatjant, ja que fan coses rares com ara fer que l'interior de la cabina canvii mes rapid de nit a dia o dia a nit per fer que no tinguis tant jet lag, les finestres son bastant mes grans o que no hagis de baixar la sombrilla per tapar-la, sino que es torna opaca apretant un boto.
Si algun dia podeu anar-hi, aneu-hi que val realment la pena!
Seattle
Despres de passar pel costat de Seattle per anar a l'Olympic National Park, em vaig quedar amb ganes de visitar la ciutat, aixi que es el que vaig fer el cap de setmana passat! Aquest cop vam anar mes o menys els mateixos de la semtana anterior!
Suposo que uns quants ja ho sabreu, pero el divendres era 4 de Juliol, la celebracio de la independencia dels Estats Units. La celebracio tipica es vestir-se amb una samarreta que tingui algo relacionat amb la bandera i anar a veure focs artificials per la nit. Totes les ciutats organitzen un o varis punts on fan un espectacle i normalment si la ciutat es gran s'hi deixen mooolts diners.
El divendres va ser de visita de la ciutat. La cosa mes famosa de Seattle es l'Space Needle (o agulla especial), que te una forma ben curiosa a la part d'adalt, ben be com una nau espacial en forma de plat volador.
A l'igual que la torre de Tokyo, es una mica una resposta a la torre Eiffel i un intent de demostrar que les estructures metaliques permeten fer coses molt especaculars. Suposo que quan es va construir era l'edifici mes alt de la ciutat, pero ara hi ha bastants rascacels que son bastant mes alts (l'space needle son uns 150 metres).
L'skyline de la ciutat es molt bonic, sobretot quan es pon el sol o durant la nit. Pero de dia tambe val molt la pena. Des de l'space needle es podien fer fotos bastant bones :D
Una cosa que m'he adonat de portar una camera reflex es que tot el dia vas amb complexe de ser un freaky de les cameres... Pero per l'space needle jo no era l'unic, aixi que em vaig sentir bastant comode :D
Ben aprop de l'space needle hi ha un edifici ben raro que conte el museu de Ciencia Ficcio i una especie de projecte de musica rara. Per dintre es com una discoteca, amb musica bastant alta i llums per tot arreu. La veritat es que no vaig acabar de veure massa el que del tot plegat, pero si mes no era bonic.
Una de les coses mes rares que vaig veure per la ciutat es que hi ha vies de trens per on passen trens de mercaderies pel mig dels carrers i les zones de vianants... Aixo no ho havia vist mai en una ciutat! Normalment les vies sempre estan ben separades del carrer a no ser que sigui un tranvia, pero aqui no, es tallava la circulacio durant uns bons minuts.
Apart de l'space needle, Seattle te 3 coses mes famoses:
1. el mercat de pike (diria que es diu aixi). Es un mercat bastant interessant on s'hi troba de tot i sobretot molta gentada. Es bastant famos perque per lo vist si compres peix, el que fan es llen$ar-lo o no se que, pero jo no ho vaig veure en cap moment. Es un lloc divertit per anar-hi i amb molts colors! A mes, alla vaig menjar una especia de pasta amb salmo fumat a dintre que estava moooolt bona. mmm!
2. El primer establiment de la cadena Starbucks esta a Seattle. De fet, esta a dintre de la zona del mercat. Esta a reventar de gent i per dintre es completament diferent a la resta d'Starbucks. Esta mes orientat a comprar cafe en gra que no pas cafe ja fet. Lo curios, es que el simbol d'Starbucks, una sirena, en aquest establiment no te els pits coberts, cosa que als altres si.
3. L'aquarium tambe es molt famos, pero despres d'entrar-hi i pagar 15 dollars, em vaig preguntar el perque era famos... No hi ha massa cosa la veritat i el de Barcelona, tot i no haver-hi estat, esta molt millor perque tenen piscines molt mes grans. L'unic que em va agradar van ser dos coses: que et deixaven tocar estrelles de mar i altres animals raros amb la ma, i el cilindre de meduses. El cilindre estava molt be, perque tenia uns 3 metres d'altura, uns 50 cm de profunditat i 30 d'amplada. Hi havia tot de meduses que anaven donant voltes pel cilindre i tenien unes llums que canviaven de color i et permetien fer fotos molt guais
En resum, una ciutat molt interessant, pero com totes les ciutats americanes, amb massa gent pobra pel carrer.
Per la nit vam veure els focs artificials tipics. El que em va sorprendre es com han avan$at ultimament en aquest sector les coses. Ara son capa$os de fer coets que exploten en forma de cor, de cub o fins i tot de cara somrient... jo diria que aixo fa uns anys no existia, o si mes no, no per Barcelona.
Suposo que uns quants ja ho sabreu, pero el divendres era 4 de Juliol, la celebracio de la independencia dels Estats Units. La celebracio tipica es vestir-se amb una samarreta que tingui algo relacionat amb la bandera i anar a veure focs artificials per la nit. Totes les ciutats organitzen un o varis punts on fan un espectacle i normalment si la ciutat es gran s'hi deixen mooolts diners.
El divendres va ser de visita de la ciutat. La cosa mes famosa de Seattle es l'Space Needle (o agulla especial), que te una forma ben curiosa a la part d'adalt, ben be com una nau espacial en forma de plat volador.
A l'igual que la torre de Tokyo, es una mica una resposta a la torre Eiffel i un intent de demostrar que les estructures metaliques permeten fer coses molt especaculars. Suposo que quan es va construir era l'edifici mes alt de la ciutat, pero ara hi ha bastants rascacels que son bastant mes alts (l'space needle son uns 150 metres).
L'skyline de la ciutat es molt bonic, sobretot quan es pon el sol o durant la nit. Pero de dia tambe val molt la pena. Des de l'space needle es podien fer fotos bastant bones :D
Una cosa que m'he adonat de portar una camera reflex es que tot el dia vas amb complexe de ser un freaky de les cameres... Pero per l'space needle jo no era l'unic, aixi que em vaig sentir bastant comode :D
Ben aprop de l'space needle hi ha un edifici ben raro que conte el museu de Ciencia Ficcio i una especie de projecte de musica rara. Per dintre es com una discoteca, amb musica bastant alta i llums per tot arreu. La veritat es que no vaig acabar de veure massa el que del tot plegat, pero si mes no era bonic.
Una de les coses mes rares que vaig veure per la ciutat es que hi ha vies de trens per on passen trens de mercaderies pel mig dels carrers i les zones de vianants... Aixo no ho havia vist mai en una ciutat! Normalment les vies sempre estan ben separades del carrer a no ser que sigui un tranvia, pero aqui no, es tallava la circulacio durant uns bons minuts.
Apart de l'space needle, Seattle te 3 coses mes famoses:
1. el mercat de pike (diria que es diu aixi). Es un mercat bastant interessant on s'hi troba de tot i sobretot molta gentada. Es bastant famos perque per lo vist si compres peix, el que fan es llen$ar-lo o no se que, pero jo no ho vaig veure en cap moment. Es un lloc divertit per anar-hi i amb molts colors! A mes, alla vaig menjar una especia de pasta amb salmo fumat a dintre que estava moooolt bona. mmm!
2. El primer establiment de la cadena Starbucks esta a Seattle. De fet, esta a dintre de la zona del mercat. Esta a reventar de gent i per dintre es completament diferent a la resta d'Starbucks. Esta mes orientat a comprar cafe en gra que no pas cafe ja fet. Lo curios, es que el simbol d'Starbucks, una sirena, en aquest establiment no te els pits coberts, cosa que als altres si.
3. L'aquarium tambe es molt famos, pero despres d'entrar-hi i pagar 15 dollars, em vaig preguntar el perque era famos... No hi ha massa cosa la veritat i el de Barcelona, tot i no haver-hi estat, esta molt millor perque tenen piscines molt mes grans. L'unic que em va agradar van ser dos coses: que et deixaven tocar estrelles de mar i altres animals raros amb la ma, i el cilindre de meduses. El cilindre estava molt be, perque tenia uns 3 metres d'altura, uns 50 cm de profunditat i 30 d'amplada. Hi havia tot de meduses que anaven donant voltes pel cilindre i tenien unes llums que canviaven de color i et permetien fer fotos molt guais
En resum, una ciutat molt interessant, pero com totes les ciutats americanes, amb massa gent pobra pel carrer.
Per la nit vam veure els focs artificials tipics. El que em va sorprendre es com han avan$at ultimament en aquest sector les coses. Ara son capa$os de fer coets que exploten en forma de cor, de cub o fins i tot de cara somrient... jo diria que aixo fa uns anys no existia, o si mes no, no per Barcelona.
7 de juliol del 2008
Cap a San Francisco
Dilluns agafo un altre cop el jet del curro per traslladar-me a Santa Clara (aprop de San Francisco). En principi estare per alla fins el 7 d'Agost, que sera quan tornare cap a Portland per un parell de dies per despres agafar el vol cap a Nova York per fer les vacances de veritat.
A Santa Clara estare a un hotel pero amb habitacions tipus apartament, aixi que hauria de sentir-me bastant com a casa (o no). El primer que fare quan arribi alla sera dos coses: comprar un bat de beisbol i tallar-me els cavells, que ja son massa llargs. Aquest cop he decidit fer un bon canvi i usare la maquina per retallar-me la perilla per pelar-me, aixi que a veure que tal em queda! Ja posare alguna foto!
A Santa Clara estare a un hotel pero amb habitacions tipus apartament, aixi que hauria de sentir-me bastant com a casa (o no). El primer que fare quan arribi alla sera dos coses: comprar un bat de beisbol i tallar-me els cavells, que ja son massa llargs. Aquest cop he decidit fer un bon canvi i usare la maquina per retallar-me la perilla per pelar-me, aixi que a veure que tal em queda! Ja posare alguna foto!
Ultim dia a l'ONP i tornada cap a Portland
Despres de dormir i roncar com un campio durant la nit, vam agafar les nostres coses i vam continuar de visites a diferents parts del parc natural. Per lo vist, a aquestes parts de la terra tambe hi ha selves, no nomes a les parts mes tropicals del planeta. Aqui es passa plovent tot l'any (uns 3000 litres per m2 si no recordo malament), aixi que hi ha zones que consideren selva.
Abans de l'hora de dinar vam visitar un parell de llocs mes, un anomenat "hall of mosses", que ve a ser com salo de la molsa o per l'estil. Com be diu el nom, doncs es un bosc on tot esta ple de molsa :D
Vam dinar hamburgueses a "Jack in the box" al cotxe. He de dir, que son, amb diferencia, les pitxors hamburgueses que he provat mai a un fast food. Aixi que si algun dia podeu triar, NO aneu a un shit in the box.
Despres de recuperar-nos del cop psicologic de les hamburgueses vam arribar a la ultima parada del viatge. Una platja a la costa nord de la peninsula que no se ben be que tenia d'especial :D Si mes no m'ho vaig passar molt be jugant a "l'atravessa platges nomes trepitjant fusta". Per alguna extranya rao moltes platjes a USA estan plenes de troncs blancs bastant grans. Suposo que hi haura alguna rao, pero m'es totalment desconeguda. Pero per jugar a aquest joc, hi ha que dir que son perfectes!
Aquesta platja era l'ultima parada, aixi que ja nomes quedava mirar cap endavant per tornar cap a Portland. Si, quedava un bon cami i no es veia tot des de la platja tot i que ho vaig intentar!
Abans de l'hora de dinar vam visitar un parell de llocs mes, un anomenat "hall of mosses", que ve a ser com salo de la molsa o per l'estil. Com be diu el nom, doncs es un bosc on tot esta ple de molsa :D
Vam dinar hamburgueses a "Jack in the box" al cotxe. He de dir, que son, amb diferencia, les pitxors hamburgueses que he provat mai a un fast food. Aixi que si algun dia podeu triar, NO aneu a un shit in the box.
Despres de recuperar-nos del cop psicologic de les hamburgueses vam arribar a la ultima parada del viatge. Una platja a la costa nord de la peninsula que no se ben be que tenia d'especial :D Si mes no m'ho vaig passar molt be jugant a "l'atravessa platges nomes trepitjant fusta". Per alguna extranya rao moltes platjes a USA estan plenes de troncs blancs bastant grans. Suposo que hi haura alguna rao, pero m'es totalment desconeguda. Pero per jugar a aquest joc, hi ha que dir que son perfectes!
Aquesta platja era l'ultima parada, aixi que ja nomes quedava mirar cap endavant per tornar cap a Portland. Si, quedava un bon cami i no es veia tot des de la platja tot i que ho vaig intentar!
Aigues termals i posta de sol al Pacific
Despres de la primera excursio, vam agafar el cotxe i vam anar a un altre punt de l'ONP on hi ha aigues termals (hot springs en angles). Aquesta excursio tambe va ser for$a facileta (1 hora anar, 1 hora tornar), pero lo de les aigues termals va estar molt be. La unica pena va ser que tot el recorregut es feia dintre d'un bosc molt espes i no es veia res de vistes espectaculars. Pero despres d'una hora poder-te posar en un toll d'aigua molt calenta, es un puntas!
Totes aquestes banyeres les han fetes els excursionistes, a base de crear petites preses per on passen petits riuets d'aigua calenta. L'aigua s'escalfa perque hi ha bastants volcans mes o menys actius per la zona.
Al hot spring que vam anar nosaltres hi havia un senyor que estava fotent-se el bany a pilota picada :D Tothom es va quedar bastant sorpres excepte el Roger i jo, que ja estem acostumats a aquestes coses. Jo vaig acabar fent una bona amistat amb el tio com es pot veure.
Una dada curiosa, es que per lo vist, la temperatura de l'aigua va baixar uns 5 graus quan va explotar el mont St Helens (http://es.wikipedia.org/wiki/St_Helens). Tot i estar bastant lluny (com 200 o 300 km), tot deu estar internconnectat per sota la terra...
Despres de dir adeu al nou amic, vam tornar cap a la furgo (no li vam donar cap nom per desgracia) i vam anar cap a la costa a veure la posta de sol. Hi ha moltes fotos guais, pero us passo lo que per mi es la millor.
La veritat es que despres de la costa vam intentar trobar un lloc on menjar algo i va ser impossible. Jo havia menjat un tros de pa i una poma durant tot el dia i m'estava morint de gana... Per sort vam trobar una tenda i vam poder menjar uns fideus bastant dolents, pero quan es te gana tot entra.
Totes aquestes banyeres les han fetes els excursionistes, a base de crear petites preses per on passen petits riuets d'aigua calenta. L'aigua s'escalfa perque hi ha bastants volcans mes o menys actius per la zona.
Al hot spring que vam anar nosaltres hi havia un senyor que estava fotent-se el bany a pilota picada :D Tothom es va quedar bastant sorpres excepte el Roger i jo, que ja estem acostumats a aquestes coses. Jo vaig acabar fent una bona amistat amb el tio com es pot veure.
Una dada curiosa, es que per lo vist, la temperatura de l'aigua va baixar uns 5 graus quan va explotar el mont St Helens (http://es.wikipedia.org/wiki/St_Helens). Tot i estar bastant lluny (com 200 o 300 km), tot deu estar internconnectat per sota la terra...
Despres de dir adeu al nou amic, vam tornar cap a la furgo (no li vam donar cap nom per desgracia) i vam anar cap a la costa a veure la posta de sol. Hi ha moltes fotos guais, pero us passo lo que per mi es la millor.
La veritat es que despres de la costa vam intentar trobar un lloc on menjar algo i va ser impossible. Jo havia menjat un tros de pa i una poma durant tot el dia i m'estava morint de gana... Per sort vam trobar una tenda i vam poder menjar uns fideus bastant dolents, pero quan es te gana tot entra.
Cap a Olympic National Park
El cap de setmana passat vaig anar a l'ONP amb unes quantes persones mes. Aquest parc natural esta a unes 3 hores al nord de Portland, molt aprop de Seattle. l'ONP es basicament una peninsula relativament gran (bastant mes petita que Espanya) situada a l'oest de Seattle, tocant el Pacific. Per cert, fa poc he sabut que Portland no es la capital d'Oregon, es Salem, i que Seattle no es la de Washington, sino que es Olympia (que no Olympic)... Us presento els protagonistes del viatge:
De dreta a esquerra (ja se sap, el burro al final), Cindy, Fang, Kin, Khoi, Roger i un servidor. Tots treballem a intel, excepte la Cindy, que fa poc que va marxar. Jo l'unic que coneixia abans del viatge es al Roger, que treballa a barna amb mi. L'ultim protagonista va ser la furgoneta que vam agafar. Les furgos d'avui en dia tenen de tot! I es podia dormir de fabula als seients del darrera. De fet, hi ha un parell de fotos on surto sobant, pero, com que cada viatge que faig em fan una foto d'aquestes, ja no val la pena pujar-la :D
Per arribar al parc, es pot fer de varies maneres, pero nosaltres vam anar fins a Seattle i des d'alla vam agafar un ferry per anar a la peninsula (uns 30 minuts). A uns 150 km al sud de Seattle hi ha el mont Rainero (o per l'estil), es mooolt alt (uns 4000 metres) i molt impressionant, ja que s'aixeca al mig del no res. Em va dir el Roger, que es la muntanya mes alta que es pot veure sencera des de nivell del mar o algo per l'estil :D
Si us fixeu una mica, es veuen uns rascacels a la prat inferior dreta de la foto. Aixo es Seattle!
El primer que vam fer es anar a Hurricane Ridge. Va ser una excursio d'unes 3 o 4 hores, pero que caminant rapid i sense parar es pot fer amb 1:30 o per l'estil. Per variar, no vaig anar gens preparat i era l'unic que anava amb bambes de carrer :D A mes, com que ens va tocar caminar sobre nou com mig km o per l'estil, vaig pringar bastant :D
Lo realment impressionant, es que no estavem a molta altura (potser a uns 1500 metres) i hi havia llocs amb molta neu encara. Vam preguntar a als locals i ens van dir que aquest any havia nevat molt i per aixo encara hi havia molta neu. Les vistes eren molt bones i feia un dia perfecte. Vaig patir una mica pensant que em cremaria, pero al final gracies a la crema solar sabor platan, ni vaig agafar moreno. Us passo un parell de fotos mes!
De dreta a esquerra (ja se sap, el burro al final), Cindy, Fang, Kin, Khoi, Roger i un servidor. Tots treballem a intel, excepte la Cindy, que fa poc que va marxar. Jo l'unic que coneixia abans del viatge es al Roger, que treballa a barna amb mi. L'ultim protagonista va ser la furgoneta que vam agafar. Les furgos d'avui en dia tenen de tot! I es podia dormir de fabula als seients del darrera. De fet, hi ha un parell de fotos on surto sobant, pero, com que cada viatge que faig em fan una foto d'aquestes, ja no val la pena pujar-la :D
Per arribar al parc, es pot fer de varies maneres, pero nosaltres vam anar fins a Seattle i des d'alla vam agafar un ferry per anar a la peninsula (uns 30 minuts). A uns 150 km al sud de Seattle hi ha el mont Rainero (o per l'estil), es mooolt alt (uns 4000 metres) i molt impressionant, ja que s'aixeca al mig del no res. Em va dir el Roger, que es la muntanya mes alta que es pot veure sencera des de nivell del mar o algo per l'estil :D
Si us fixeu una mica, es veuen uns rascacels a la prat inferior dreta de la foto. Aixo es Seattle!
El primer que vam fer es anar a Hurricane Ridge. Va ser una excursio d'unes 3 o 4 hores, pero que caminant rapid i sense parar es pot fer amb 1:30 o per l'estil. Per variar, no vaig anar gens preparat i era l'unic que anava amb bambes de carrer :D A mes, com que ens va tocar caminar sobre nou com mig km o per l'estil, vaig pringar bastant :D
Lo realment impressionant, es que no estavem a molta altura (potser a uns 1500 metres) i hi havia llocs amb molta neu encara. Vam preguntar a als locals i ens van dir que aquest any havia nevat molt i per aixo encara hi havia molta neu. Les vistes eren molt bones i feia un dia perfecte. Vaig patir una mica pensant que em cremaria, pero al final gracies a la crema solar sabor platan, ni vaig agafar moreno. Us passo un parell de fotos mes!
3 de juliol del 2008
Estrella de l'esport
El dimecres passat em vaig sentir com una estrella de l'esport: vaig agafar el jet del curro de Portland cap a Santa Clara basicament per jugar un partit de softball (baseball facil).
Se que sona raro, pero el jefe de Santa Clara al saber que no estaria durant tres setmanes em va dir que a veure si podia baixar-me un dia a jugar, aixi que li vaig demanar permis al Roger, i com que em va dir que si, doncs ho vaig fer :D
Durant el partit, mes que una estrella vaig fer el penes com deu mana. Vam tornar a perdre, 13 a 2, pero es el millor resultat de la temporada jeje Com a persona molt competitiva que soc (hm...), he decidit que he de millorar molt en aquest esport, aixi que quan pugui em comprare un bat i a practicar!!
Se que sona raro, pero el jefe de Santa Clara al saber que no estaria durant tres setmanes em va dir que a veure si podia baixar-me un dia a jugar, aixi que li vaig demanar permis al Roger, i com que em va dir que si, doncs ho vaig fer :D
Durant el partit, mes que una estrella vaig fer el penes com deu mana. Vam tornar a perdre, 13 a 2, pero es el millor resultat de la temporada jeje Com a persona molt competitiva que soc (hm...), he decidit que he de millorar molt en aquest esport, aixi que quan pugui em comprare un bat i a practicar!!
1 de juliol del 2008
Entrada petita i bonica
Aquesta entrada (petita i bonica (acudit facil pels de la FIB :D)) es nomes per dir que no escric massa sovint, pero es que tampoc no hi ha massa a explicar a no se que vulgueu saber el que he fet al curro, el que he sopat o si he jugat a futbol o he anat al gimnas :D
A mes, com que el meu curro es TOP SECRET, doncs no us ho puc explicar :P Aquest capde vaig anar a un parc nacional al nord de Portland, al costat de Seattle. Estic esperant a que em passin les fotos per escriure els posts. No vaig portar la meva camera perque ja hi havia 4 cameres mes, i tanta redundancia no es necessaria.
A mes, com que el meu curro es TOP SECRET, doncs no us ho puc explicar :P Aquest capde vaig anar a un parc nacional al nord de Portland, al costat de Seattle. Estic esperant a que em passin les fotos per escriure els posts. No vaig portar la meva camera perque ja hi havia 4 cameres mes, i tanta redundancia no es necessaria.
American Way of Life (part II)
Avui parlare una mica dels cotxes i gasolia a Estats Units. L'altre dia ja vaig comentar el tema de que aqui les cases estan molt repartides i que no hi ha masses centres urbans densos. Aixo implica de que el transport public no sigui factible i que per tant, facis el que facis, necessites agafar el cotxe i no pas per distancies curtes.
A mes, com que als americans els hi agrada tot fer-ho a lo gran, doncs tendeixen a comprar-se cotxes molt mes grans i que consumeixen molta mes gasolina del que nosaltres veiem raonable.
Tot i que lo de la foto sembli exagerat, cotxes com el de l'esquerra se'n veuen bastant sovint. Una de les raons per les que es podien permetre cotxes que gasten tant es perque la gasolina estava tirada.
Pero com be tots sabem, el preu de la gasolina va pujant i aqui molt mes que a Europa. No se si el canvi dollar-euro ajuda (els barrils de petroli diria que cotitzen en dollars), pero fa 3 anys 4 litres de benzina(un galo) estaven a 2 dollars i ara estan a 4. La veritat es que el 4 es lo que diuen les dades oficials, perque jo encara no he vist a enlloc gasolina mes barata de 4.20 o 4.30 dollars.
Aixo el que vol dir es que la gent esta molt acollonida per aqui pel tema del petroli. Tenen cotxes que consumeixen molt, han de fer molts quilometres perque tot esta molt lluny i els preus de la gasolina no paren de pujar. Quan veus aixo comprens perque fan guerres per petroli. Si els preus pujen, les meitats de les families no poden agafar cotxe, i sense cotxe l'has cagat!
La consequencia d'aixo es que ara mateix, per la radio i tele, no es paren de veure anuncis de tres tipus:
1- Regalem gasolina per un any
2- Nou model de cotxe que consumeix molt poc (la resta del cotxe que mes dona)
3- Cotxe que consumeix molt tirat de preu
La rao del tercer tipus es que abans el cotxe mes venut a USA eren els pick-up (el cotxe gran de la foto) i els SUV (4x4). Com que ara la gent nomes vol cotxes que consumeixen poc, doncs aquests cotxes que consumeixen tant ja no tenen tants compradors, i per tant han de baixar de preu a sac.
El segon tipus em recorda una mica als anuncis a espanya sobre cotxes. Aqui nomes parlen de quan consumeix, a espanya de quan contamina. El preu, si el cotxe es bonic o no o qualsevol altre cosa no importa :D
Finalment, els regals de gasolina fan bastanta gracia. Compres una tele, et regalen 50 dollars en gasolina. Et tires el pet mes pudent, 20 dollars. Etc...
Bueno, quin pal que us estic escrivint. Doncs res mes, que aqui la gent esta for$a cagada amb com esta el tema gasolina. A veure com acabara tot...
A mes, com que als americans els hi agrada tot fer-ho a lo gran, doncs tendeixen a comprar-se cotxes molt mes grans i que consumeixen molta mes gasolina del que nosaltres veiem raonable.
Tot i que lo de la foto sembli exagerat, cotxes com el de l'esquerra se'n veuen bastant sovint. Una de les raons per les que es podien permetre cotxes que gasten tant es perque la gasolina estava tirada.
Pero com be tots sabem, el preu de la gasolina va pujant i aqui molt mes que a Europa. No se si el canvi dollar-euro ajuda (els barrils de petroli diria que cotitzen en dollars), pero fa 3 anys 4 litres de benzina(un galo) estaven a 2 dollars i ara estan a 4. La veritat es que el 4 es lo que diuen les dades oficials, perque jo encara no he vist a enlloc gasolina mes barata de 4.20 o 4.30 dollars.
Aixo el que vol dir es que la gent esta molt acollonida per aqui pel tema del petroli. Tenen cotxes que consumeixen molt, han de fer molts quilometres perque tot esta molt lluny i els preus de la gasolina no paren de pujar. Quan veus aixo comprens perque fan guerres per petroli. Si els preus pujen, les meitats de les families no poden agafar cotxe, i sense cotxe l'has cagat!
La consequencia d'aixo es que ara mateix, per la radio i tele, no es paren de veure anuncis de tres tipus:
1- Regalem gasolina per un any
2- Nou model de cotxe que consumeix molt poc (la resta del cotxe que mes dona)
3- Cotxe que consumeix molt tirat de preu
La rao del tercer tipus es que abans el cotxe mes venut a USA eren els pick-up (el cotxe gran de la foto) i els SUV (4x4). Com que ara la gent nomes vol cotxes que consumeixen poc, doncs aquests cotxes que consumeixen tant ja no tenen tants compradors, i per tant han de baixar de preu a sac.
El segon tipus em recorda una mica als anuncis a espanya sobre cotxes. Aqui nomes parlen de quan consumeix, a espanya de quan contamina. El preu, si el cotxe es bonic o no o qualsevol altre cosa no importa :D
Finalment, els regals de gasolina fan bastanta gracia. Compres una tele, et regalen 50 dollars en gasolina. Et tires el pet mes pudent, 20 dollars. Etc...
Bueno, quin pal que us estic escrivint. Doncs res mes, que aqui la gent esta for$a cagada amb com esta el tema gasolina. A veure com acabara tot...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)