Ja hem arribat a Chicago (ultima destinacio del viatge) despres de passar per varis llocs.
El problema es que l'hotel on estem cobren 10 dollars per un dia de connexio i la veritat es que no em ve de gust pagar-los :D Aixi que, quan arribi a barna acabare de pujar totes les entrades pendents. Suposo que a ningu li interessara (si es que algu li interessava el que he anat posant fins ara), pero si mes no quedara com a diari personal del viatge.
Per cert, estic escribint des d'un apple store que esta al costat de l'hotel i que pots usar els ordinadors gratis i tenen connexio a internet :D
Fins aviat!
26 d’agost del 2008
23 d’agost del 2008
Un Delorian que vola!!
Despres de Boston vam anar a parar a Montreal, previ pas per la frontera entre Canada i USA. Per sort els canadencs no son tant tocapilotes com els seus veins i et deixen passar despres de mirar-se durant 5 segons el passaport. Aquest cop el trajecte va ser una mica mes llarg, d'uns 500 km cap al nord, pero com que vam fer nit entre-mig tampoc no es va fer molt pesat.
Montreal no impressiona massa en si despres d'haver estat a NYC i a Boston... pero si que te una serie de coses que el fan particular.
Primer es que com que fa molt de fred a l'hivern, la ciutat te molts edificis connectats per tunels subterranis per tal de que la gent no hagi de sortir al carrer. Alguns d'aquests tunels estan super ben decorats o amb tendes i tot. For$a curios la veritat :D
L'altra cosa que em va agradar de la ciutat es la zona olimpica. Van fer les olimpiades del 1976 i la zona olimpica val molt la pena. Em sap greu dir-ho, pero em sembla bastant mes original l'estadi i tota l'anella olimpica seva que no pas la de Barcelona. Les piscines, pista principal i velodrom esta tot ajuntat en una especie rara de complexe amb una torre molt espectacular (i aixo que es 16 anys anterior a Barcelona). Es pot pujar a d'alt de la torre per tal de disfrutar de les vistes de la ciutat (cosa que vam fer).
Com a dada curiosa, vam veure a la ciutat (i jo per primera vegada a la meva vida) un delorian. No fa falta dir la frase "Un delorian que vuela!?" de regreso al futuro :D
Com a nota final, al motel que vam dormir a la nit despres de visitar Montreal, l'Ivonne i el Dani es van trobar una serp d'uns 30 cms al lavabo de la seva habitacio :D L'Uri es va oferir a ajudar-los, pero jo que soc un cagat no vaig sortir de l'habitacio jeje Al final, van poder treure la serp :P
Montreal no impressiona massa en si despres d'haver estat a NYC i a Boston... pero si que te una serie de coses que el fan particular.
Primer es que com que fa molt de fred a l'hivern, la ciutat te molts edificis connectats per tunels subterranis per tal de que la gent no hagi de sortir al carrer. Alguns d'aquests tunels estan super ben decorats o amb tendes i tot. For$a curios la veritat :D
L'altra cosa que em va agradar de la ciutat es la zona olimpica. Van fer les olimpiades del 1976 i la zona olimpica val molt la pena. Em sap greu dir-ho, pero em sembla bastant mes original l'estadi i tota l'anella olimpica seva que no pas la de Barcelona. Les piscines, pista principal i velodrom esta tot ajuntat en una especie rara de complexe amb una torre molt espectacular (i aixo que es 16 anys anterior a Barcelona). Es pot pujar a d'alt de la torre per tal de disfrutar de les vistes de la ciutat (cosa que vam fer).
Com a dada curiosa, vam veure a la ciutat (i jo per primera vegada a la meva vida) un delorian. No fa falta dir la frase "Un delorian que vuela!?" de regreso al futuro :D
Com a nota final, al motel que vam dormir a la nit despres de visitar Montreal, l'Ivonne i el Dani es van trobar una serp d'uns 30 cms al lavabo de la seva habitacio :D L'Uri es va oferir a ajudar-los, pero jo que soc un cagat no vaig sortir de l'habitacio jeje Al final, van poder treure la serp :P
La ciutat del baseball
Ara ja comen$a l'etapa mes seria pel que fa a despla$aments del viatge. Tal com ja vaig fer al blog de japo, posare un mapa perque veieu el que hem anat fent. Com ve recordareu (segur...), fa uns dies vam anar a Washington. Doncs be, esta a uns 400 km al sud-oest de nova york.
La primera parada d'aquesta nova etapa va ser Boston, que esta en direccio oposada a Washington respecte NYC (a uns 400 km tambe).
Boston es a diferencia de NYC, una ciutat molt mes neta i que dona (si mes no a mi) moltes mes ganes de quedar-t'hi a viure. Obviament, al comparar-la amb NYC, es molt mes petita i menys densa.
A l'estar al costat del mar, te un port for$a bonic i fa que la ciutat guanyi encant.
La cosa que em va sobtar mes de la ciutat va ser, que quan estavem passejant de nit pel centre de la ciutat, tots i cada un dels bars tenia posat una tele amb partits de baseball. Inclus a restaurants que semblaven de bastant nivell, tenien sempre una tele per alla :D
Tot i que voliem visitar el camp dels Red Sox (equip local de baseball), vam acabar anant a l'estadi dels Boston Celtics (l'equip de l'NBA). No hi havia partit, pero si que vam poder entrar per l'estadi i els vestidors dels equips visitants. L'estadi era mooolt guapo, pero els vestidors em van semblar mes aviat cutres...
La primera parada d'aquesta nova etapa va ser Boston, que esta en direccio oposada a Washington respecte NYC (a uns 400 km tambe).
Boston es a diferencia de NYC, una ciutat molt mes neta i que dona (si mes no a mi) moltes mes ganes de quedar-t'hi a viure. Obviament, al comparar-la amb NYC, es molt mes petita i menys densa.
A l'estar al costat del mar, te un port for$a bonic i fa que la ciutat guanyi encant.
La cosa que em va sobtar mes de la ciutat va ser, que quan estavem passejant de nit pel centre de la ciutat, tots i cada un dels bars tenia posat una tele amb partits de baseball. Inclus a restaurants que semblaven de bastant nivell, tenien sempre una tele per alla :D
Tot i que voliem visitar el camp dels Red Sox (equip local de baseball), vam acabar anant a l'estadi dels Boston Celtics (l'equip de l'NBA). No hi havia partit, pero si que vam poder entrar per l'estadi i els vestidors dels equips visitants. L'estadi era mooolt guapo, pero els vestidors em van semblar mes aviat cutres...
19 d’agost del 2008
Dos ultims dies a Nova York
Despres d'arribar molt tard de Washington el divendres a la nit i aixecar-nos molt d'hora per tornar el cotxe el dissabte, vam tornar cap a l'apartament i vam fer el vago el mati per alla (dormint i mirant com USA feia un correctiu a Espanya de basquet).
Per la tarda ens vam perdre una mica mes per la ciutat, anant per barris que encara no haviem visitat com chelsea o hell's kitchen.
Per la nit, vam anar a sopar un restaurant japones, pero la veritat es que no tenia res d'especial :( El millor va ser poder veure el Flatiron, el que es considerat un dels primers rascacels. Te una forma molt peculiar (de planxa, d'aqui ve el seu nom) i just acaba de ser restaurat aixi que llueix molt be :D
El diumenge, que va ser l'ultim dia a NYC, el vam comen$ar anant a Harlem a veure una missa tipus Gospel. La veritat es que va ser una mica decepcionant perque no hi havia massa gent i practicament hi havia mes turistes que no pas creients. Pero va valdre la pena per veure com va una missa d'aquestes (que nomes va durar 90 minuts...).
Al sortir de l'esglesia vam anar per uns carrerons on estava tot ple de tendes, ja que era el dia de Harlem per lo vist. El barri esta molt millor del que pensavem, ja que al ser un barri de gent negre esperavem algo pitxor :D
Durant el dia vam baixar des de Harlem (nord de Manhattan), fins al sud, lo que va significar uns quants km de caminada.
I per la nit, despres d'arribar a l'apartament i sopar, a fer les maletes i preparar-nos per agafar el cotxe i anar cap a Boston, la proxima parada!
Per la tarda ens vam perdre una mica mes per la ciutat, anant per barris que encara no haviem visitat com chelsea o hell's kitchen.
Per la nit, vam anar a sopar un restaurant japones, pero la veritat es que no tenia res d'especial :( El millor va ser poder veure el Flatiron, el que es considerat un dels primers rascacels. Te una forma molt peculiar (de planxa, d'aqui ve el seu nom) i just acaba de ser restaurat aixi que llueix molt be :D
El diumenge, que va ser l'ultim dia a NYC, el vam comen$ar anant a Harlem a veure una missa tipus Gospel. La veritat es que va ser una mica decepcionant perque no hi havia massa gent i practicament hi havia mes turistes que no pas creients. Pero va valdre la pena per veure com va una missa d'aquestes (que nomes va durar 90 minuts...).
Al sortir de l'esglesia vam anar per uns carrerons on estava tot ple de tendes, ja que era el dia de Harlem per lo vist. El barri esta molt millor del que pensavem, ja que al ser un barri de gent negre esperavem algo pitxor :D
Durant el dia vam baixar des de Harlem (nord de Manhattan), fins al sud, lo que va significar uns quants km de caminada.
I per la nit, despres d'arribar a l'apartament i sopar, a fer les maletes i preparar-nos per agafar el cotxe i anar cap a Boston, la proxima parada!
18 d’agost del 2008
Washington
Despres de descartar anar a Washington en tren per ser massa tard, el divendres hi vam anar amb un cotxe de lloguer, ja que ens sortia com 3 vegades mes barat. Arribar fins alla es una mica pesat, perque son unes 4:30 en cotxe, aixi que per anar i tornar en un dia, et menjes com 9 hores.
Pero es podria dir que es una visita for$a obligada ja que pots veure on viu l'home mes important del mon i on es prenen les grans decissions.
Primer vam visitar el capitoli, que tot sigui dit no em va impressionar gaire.
Entre el capitoli i un monument que tenen d'Abraham Lincoln (no se si es la tomba...) hi ha una especie de jardins pel mig. Els del costat del capitoli fan bastanta pena, pero els de l'altra banda estan molt mes cuidats i son molt mes bonics.
La zona esta plegada de memorials als soldats morts a les diferents guerres en la que USA ha participat. Els que mes em van agradar van ser el de la segona guerra mundial i el de Vietnam (aquesta tenia la llista de totes les persones mortes).
Al final, pero no per aixo menys important, vam anar a veure la casa blanca. No la pots veure de massa aprop perque esta tot vigilat i no volen que t'hi acostis massa :D Pero va ser divertit veure com es discutien un senyor pro USA que estava vestit amb colors de la seva bandera amb una dona que portava no se quants anys protestant contra USA i el Bush :D
Pero es podria dir que es una visita for$a obligada ja que pots veure on viu l'home mes important del mon i on es prenen les grans decissions.
Primer vam visitar el capitoli, que tot sigui dit no em va impressionar gaire.
Entre el capitoli i un monument que tenen d'Abraham Lincoln (no se si es la tomba...) hi ha una especie de jardins pel mig. Els del costat del capitoli fan bastanta pena, pero els de l'altra banda estan molt mes cuidats i son molt mes bonics.
La zona esta plegada de memorials als soldats morts a les diferents guerres en la que USA ha participat. Els que mes em van agradar van ser el de la segona guerra mundial i el de Vietnam (aquesta tenia la llista de totes les persones mortes).
Al final, pero no per aixo menys important, vam anar a veure la casa blanca. No la pots veure de massa aprop perque esta tot vigilat i no volen que t'hi acostis massa :D Pero va ser divertit veure com es discutien un senyor pro USA que estava vestit amb colors de la seva bandera amb una dona que portava no se quants anys protestant contra USA i el Bush :D
Com han canviat els planetaris
Dijous vam anar cap a una zona encara no explorada de Manhattan: la part oest, una mica al nord, pero no massa. Alla hi ha la Universitat de Columbia, no massa coneguda diria i amb edificis antics. La pena es que gairebe no et deixen entrar enlloc sense carnet d'estudiant de la universitat i al ser encara la primera meitat d'Agost no es nota l'ambient universitari ja que no hi ha ningu :(
Tambe vam donar algunes voltes per coses del voltant de la universitat, i lo mes interessant que vam veure va ser una especie de bancs per seure's replica dels de gaudi al parc guell. Pero no tenien la mateixa gracia...
En acabar la visita per alla, vam anar al "Museu nacional d'historia". Alguns comentaris: com molts dels museus de NYC, es impossible visitar-los decentment amb menys de 4 o 5 hores, aixi que sempre acabes tenint la sensacio de mirar-ho tot massa rapid.
La zona que mes em va agradar va ser la dedicada als planetes i estrelles. Sembla la part mes nova del museu, i te el planetari just al centre de la sala, una esfera gegant que esta penjant al sostre agafada per unes quantes columnes. Molt impressionant!
Vam pagar l'extra de poder entrar al planetari i la veritat es que va valdre molt la pena. Potser ho recordo malament, pero diria que quan era petit i encara anava de tant en tant als planetaris, nomes t'esenyaven quatre estrelles que eren punts blancs i et deien: aixo es andromeda, aixo no se que etc...
Doncs com han canviat les coses! Ara tot son efectes visuals i de so per ensenyar-te com es va formar la lluna, com les galaxies xoquen les unes amb les altres per formar-ne de noves i mes grans... Una passada! Per desgracia no vaig poder gravar res perque estava prohibit i ja m'havien fotut la bulla el dia anterior a broadway i no en volia mes :D
Tambe vam donar algunes voltes per coses del voltant de la universitat, i lo mes interessant que vam veure va ser una especie de bancs per seure's replica dels de gaudi al parc guell. Pero no tenien la mateixa gracia...
En acabar la visita per alla, vam anar al "Museu nacional d'historia". Alguns comentaris: com molts dels museus de NYC, es impossible visitar-los decentment amb menys de 4 o 5 hores, aixi que sempre acabes tenint la sensacio de mirar-ho tot massa rapid.
La zona que mes em va agradar va ser la dedicada als planetes i estrelles. Sembla la part mes nova del museu, i te el planetari just al centre de la sala, una esfera gegant que esta penjant al sostre agafada per unes quantes columnes. Molt impressionant!
Vam pagar l'extra de poder entrar al planetari i la veritat es que va valdre molt la pena. Potser ho recordo malament, pero diria que quan era petit i encara anava de tant en tant als planetaris, nomes t'esenyaven quatre estrelles que eren punts blancs i et deien: aixo es andromeda, aixo no se que etc...
Doncs com han canviat les coses! Ara tot son efectes visuals i de so per ensenyar-te com es va formar la lluna, com les galaxies xoquen les unes amb les altres per formar-ne de noves i mes grans... Una passada! Per desgracia no vaig poder gravar res perque estava prohibit i ja m'havien fotut la bulla el dia anterior a broadway i no en volia mes :D
15 d’agost del 2008
Operacio abortada
La idea del 4rt dia era anar a Washington en tren i passar el dia alla. Aixi que ens vam aixecar ben d'hora per agafar el tren de les 8, pero a l'arribar a la taquilla ens vam trobar amb "l'agradable" sorpresa de que cada bitllet (anada i tornada) eren 200$, aixi que ens ho vam repensar i deixar la decissio de si pagar tants diners o no per un altre moment. Operacio abortada!!
Aprofitant que era molt d'hora, vam anar cap a l'estatua de la llibertat i evitar aixi les llargues cues que es formen mes tard. I realment ens va sortir a compte, ja que no hi havia quasi ningu :D
Personalment crec que l'estatua de la llibertat es un gran producte de marketing. Perque l'estatua en si no es ni especialment bonica, ni especialment gran, pero si que val pasta anar-hi... Aixi que es el tipic lloc on tots els turistes van, pero realment no t'aporta res a part de la tipica foto de guiri que et fas.
El que si que esta be es que t'ofereix unes vistes diferents del sud de Manhattan.
M'he descuidat de dir que l'estatua esta en una petita illa al sud de Manhattan! Aixi que nomes hi pots anar amb barco.
En acabat vam agafar el metro per anar a dinar al Central Park. Vam comprar unes amanides i ens vam estirar a la gespa per disfrutar del sol que feia i descansar una mica ja que ens haviem aixecat ben d'hora i dormit poques hores. Jo per variar em vaig sobar a l'acabar de dinar, aixi que vaig poder roncar una mica per agafar forces!
Un cop haviem recuperat les forces vam anar cap al Metropolitan, el tercer i ultim museu important d'art que visitavem. Aquest em va agradar molt (a diferencia del Gugguenheim), pero el problema que te es que hi ha massa cosa i t'acabes perdent entre tanta obra i tantes sales. Hi havia Van Goghs, Monets, Picassos, Dalis, Warhols, ... El que em va agradar mes es el seguent, un quadre molt gran pero ben curios :D
Despres de tant museu vam acabar ben cansats, i la veritat es que ja comencen a pesar les cames despres de tantes hores de turisme i poc descan$, aixi que vam agafar els bartuls i vam anar cap al pis, on vam fer el sopar i despres de xerrar una mica per decidir que fariem, tots vam anar a dormir.
Aprofitant que era molt d'hora, vam anar cap a l'estatua de la llibertat i evitar aixi les llargues cues que es formen mes tard. I realment ens va sortir a compte, ja que no hi havia quasi ningu :D
Personalment crec que l'estatua de la llibertat es un gran producte de marketing. Perque l'estatua en si no es ni especialment bonica, ni especialment gran, pero si que val pasta anar-hi... Aixi que es el tipic lloc on tots els turistes van, pero realment no t'aporta res a part de la tipica foto de guiri que et fas.
El que si que esta be es que t'ofereix unes vistes diferents del sud de Manhattan.
M'he descuidat de dir que l'estatua esta en una petita illa al sud de Manhattan! Aixi que nomes hi pots anar amb barco.
En acabat vam agafar el metro per anar a dinar al Central Park. Vam comprar unes amanides i ens vam estirar a la gespa per disfrutar del sol que feia i descansar una mica ja que ens haviem aixecat ben d'hora i dormit poques hores. Jo per variar em vaig sobar a l'acabar de dinar, aixi que vaig poder roncar una mica per agafar forces!
Un cop haviem recuperat les forces vam anar cap al Metropolitan, el tercer i ultim museu important d'art que visitavem. Aquest em va agradar molt (a diferencia del Gugguenheim), pero el problema que te es que hi ha massa cosa i t'acabes perdent entre tanta obra i tantes sales. Hi havia Van Goghs, Monets, Picassos, Dalis, Warhols, ... El que em va agradar mes es el seguent, un quadre molt gran pero ben curios :D
Despres de tant museu vam acabar ben cansats, i la veritat es que ja comencen a pesar les cames despres de tantes hores de turisme i poc descan$, aixi que vam agafar els bartuls i vam anar cap al pis, on vam fer el sopar i despres de xerrar una mica per decidir que fariem, tots vam anar a dormir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)