El tema d'avui es el tema vivenda. A diferencia de Catalunya, on ens agrupem en zones urbanes denses de menor o major tamany, a USA s'estila molt l'estil residencial. Excepte algunes ciutats molt grans, com Nova York o San Francisco, la resta de ciutats acostumen a ser molt molt extenses i poc denses.
Silicon Valley, esta tot urbanitzat, pero tot son o edificis d'oficines de pocs pisos o son cases particulars. L'aventatge d'aixo es que normalment si vius a algun lloc es a una casa d'uns 200 o 300 m2 amb un jardinet per tu sol. El problema, es que com que la zona urbana es tant extensa, no hi ha quasi transport public perque no es factible i, com a consequencia, per fer qualsevol cosa has d'agafar el cotxe. Us passo una foto del tipic carrer a Silicon Valley o Hillsboro, on estic ara:
Com ja he dit abans, la gracia d'aquest tipus d'urbanisme es que acabes podent comprar una casa molt guai per un preu similar a un pis a Barna. Clar que acostumes a estar a la quinta ostia del centre :D Us passo una foto de la casa on estic ara i una altra que esta molt guai:
Una altra cosa curiosa, es que pel mar de carreteres que uneixen totes les cases, et vas trobant centres comercials tipus el que hi ha a Badalona. Es a dir, un mega super mercat, una tenda gegant d'esports, una d'electrodomestics, etc... No se si se suposa que la gent arriba alla per casualitat o tothom s'ho coneix. Pero em dona la sensacio que la quantitat de grans magatzems per habitant, es molt mes gran que el que hi ha a Barcelona. Una altra curiositat de la cultura americana es l'obsessio per les teles gegants i per les cuines molt grans, tot i que despres no cuinin quasi mai a casa :D
Una historia que alguns ja hauran sentit algun cop, es el que un dia estava a una tenda mirant teles i li vaig preguntar a una amiga quin tamany tenia la seva tele i em va dir. "Es petita, de 50 pulzades", perque us feu una idea de per on van els trets.
Per cert Yumi, ja diras si les cases s'assemblen a les de mujeres desesperades o no...
3 comentaris:
Son una passada les cases, ja veig que el que surt a les pelis és ben cert.
Ara falta que ens diguis si els mites de les festes adolescents americanes també és real... clar que ja arrives una mica tard per això potser xD
Jolin... quan vaig anar a Anglaterra també vaig observar que hi havia pocs pisos, i que la gent solia viure en cases. Ara, comparat amb això s'han de dir "casetes" o "cajas de zapatos" pq tela! I estàs tu sol en aquesta casa? Com et cuiden no? ;)
Que vagi bé :)
Doncs per desgracia no m'han invitat a cap festa universitaria :( (encara, que mai se sap).
Estic compartint la casa, ja em molaria que em donessin una casa aixi. Pero igualment em cuiden jeje
Publica un comentari a l'entrada