Multnomah Falls

El dissabte vaig anar a Multnomah Falls, les cascades d'aigua mes altes de la costa oest d'USA (o si mes no aixo em van dir). Per la zona hi ha bastantes cascades, i totes tenen diferents noms, pero nomes em vaig quedar amb les mes importants :D Foto des d'abaix i des d'adalt:

Per arribar a fer aquesta foto vaig suar lo seu. No se quants metres son (potser 100??) pero la pujada es molt inclinada i va per feina, res d'anar fent moltes voltes per suavitzar el tema. A mes, en un acte intel.ligencia tipic dels meus, em vaig endur la motxila amb el portatil a dintre, quan no em feia falta ni la motxila, ni el portatil. Pero bueno, si mes no vaig suar mes, aixi que vaig entrenar mes...

Pels voltants de la cascada hi havia molta gent, pero vaig decidir fer un hike (es a dir, excursio) mes de professionals, aixi que em vaig endinsar pel bosc pel damunt de la cascada durant unes 2 hores. Per aquesta zona ja no hi havia gaire gent. De tant en tant, et trobaves cascades mes petites, pero potser amb mes encant que l'anterior.

Realment es una excursio que val molt la pena de fer. Esta com a 30 minuts o menys de Portland! Estan cituades just al costat del riu Columbia, que es com 2 cops mes gran que l'Ebre diria jo. Potser inclus mes.

Us passo un link a totes les fotos perque tampoc no es plan de posar-les totes: http://picasaweb.google.com/guillemsole/20080621MultmonahFalls

Com podeu veure, la qualitat de la camera es nota molt :P

American Way of Life (part I)

Aquesta es la primera entrada sobre diferents temes del tipus de vida que es porta per USA. Si ja heu estat algun cop per aqui, segurament no dire res que no sabeu, pero pels que no heu estat mai i volgeu saber quins mites son veritat i quins no, doncs ja sabeu, a continuar llegint!!

El tema d'avui es el tema vivenda. A diferencia de Catalunya, on ens agrupem en zones urbanes denses de menor o major tamany, a USA s'estila molt l'estil residencial. Excepte algunes ciutats molt grans, com Nova York o San Francisco, la resta de ciutats acostumen a ser molt molt extenses i poc denses.

Silicon Valley, esta tot urbanitzat, pero tot son o edificis d'oficines de pocs pisos o son cases particulars. L'aventatge d'aixo es que normalment si vius a algun lloc es a una casa d'uns 200 o 300 m2 amb un jardinet per tu sol. El problema, es que com que la zona urbana es tant extensa, no hi ha quasi transport public perque no es factible i, com a consequencia, per fer qualsevol cosa has d'agafar el cotxe. Us passo una foto del tipic carrer a Silicon Valley o Hillsboro, on estic ara:



Com ja he dit abans, la gracia d'aquest tipus d'urbanisme es que acabes podent comprar una casa molt guai per un preu similar a un pis a Barna. Clar que acostumes a estar a la quinta ostia del centre :D Us passo una foto de la casa on estic ara i una altra que esta molt guai:





Una altra cosa curiosa, es que pel mar de carreteres que uneixen totes les cases, et vas trobant centres comercials tipus el que hi ha a Badalona. Es a dir, un mega super mercat, una tenda gegant d'esports, una d'electrodomestics, etc... No se si se suposa que la gent arriba alla per casualitat o tothom s'ho coneix. Pero em dona la sensacio que la quantitat de grans magatzems per habitant, es molt mes gran que el que hi ha a Barcelona. Una altra curiositat de la cultura americana es l'obsessio per les teles gegants i per les cuines molt grans, tot i que despres no cuinin quasi mai a casa :D





Una historia que alguns ja hauran sentit algun cop, es el que un dia estava a una tenda mirant teles i li vaig preguntar a una amiga quin tamany tenia la seva tele i em va dir. "Es petita, de 50 pulzades", perque us feu una idea de per on van els trets.

Per cert Yumi, ja diras si les cases s'assemblen a les de mujeres desesperades o no...

Re-canvi de plans

Doncs si, despres d'agafar el vol el dimecres cap a Santa Clara, el Roger m'ha dit que el Doug (jefe seu) vol que vagi cap a Portland fins el 4 de Juliol per ajudar en una cosa. Aixi que dilluns agafo un altre cop el Shuttle per desfer el cami fet.

Aquest cop ja tinc reservat un lloc on podre instal.larme de forma mes "definitiva". Anire a casa laHieu, una companya de feina que treballa a Portland. Ella viu amb una altra companya de feina, la Lynne, aixi que serem 3 a casa seva.

Ja us explicare que tal es la casa un altre dia!

A la preso!!

Fa uns quants dies que no escric i la veritat es que no se com m'ho faig pero mai tinc temps. Com que segurament pujare aquest post un dia que no es el que l'he escrit, us informo que avui es diumenge dia 15.

Primer fare un resum dels meus dies per Santa Clara: treballar bastant i intentar donar la sensacio de que domino del tema a la resta de l'equip :D

El divendres per la nit vam anar a un lloc (del qual ja se m'ha olvidat el nom), que era una especia de 3 en 1. Tenia restaurant, com un casino a lo cutre i maquines recreatives. Lo divertit de les maquines era que et donaven tickets al final si ho feies bastant be, que podies canviar per regals. Per desgracia, nomes vaig jugar a un de basquet i vaig fer tanta pena que no em van donar cap tiquet... sniffo!!

Dissabte vam anar a casa uns amics del Rob Cavin (pronunciat queibin) que tenien una piscina molt guai i barbacoa. Suposo que es podria dir que va ser un dia de relax a l'americana :D Per la nit vam anar veure "The Incredible Hulk" i la peli era... increible :P

Diumenge vam anar a visitar Alcatraz!! Suposo que tohom la coneix, pero per si de cas: Alcatraz es una illa que esta a una milla aproximadament de la costa de San Francisco. Es va fer famosa perque durant uns 35 anys (1930-1965) va ser utilizada com a preso. Han fet bastantes pelis sobre la preso...

Com que esta a for$a distancia, doncs s'ha d'agafar un barco. Com podeu veure, estava ben acompanyat, i a mes a mes, no em va tocar portar la motxila jeje Es que soc un gentleman!!



Per cert, el que es veu al fons es la ciutat de San Francisco. La preso te algunes parts bastant ben conservades, pero altres no tant. Tambe hi ha alguns racons interessants, que donen realment una sensacio molt decrepita:




La zona mes divertida es la part de les cel.les. Es la zona que esta mes ben conservada i mes preparada de cara el visitant. Lo divertit es que t'expliquen en quines cel.les van estar les persones mes importants, com l'Al Capone o el "Bird Man" (del qual han fet una peli). Tambe tenen exhibides les cel.les a traves de les que hi ha hagut l'unic possible escapament d'Alcatraz. Se sap que van sortir de l'illa, pero ningu sap si van arribar mai a la costa perque no se'ls va veure mai mes.

Si vols et pots tancar per un rato a una de les cel.les d'aillament i vam fer una mica el tonto per alla. El Rob va voler tancar l'Aurora a una :D El que em va sorprendre molt es lo petites que son les cel.les, jo no se si hi cabria estirat:





Una bona visita la d'Alcatraz. Val la pena si algun dia aneu per San Francisco!!

Primer dia a Santa Clara

Els ultims 3 dies per Portland van passar sense pena ni gloria... treballant, fent el tonto per alla i poc mes. Pero avui he agafat per primera vegada un Shuttle d'Intel. Shuttle en angles basicament vol dir algo que et porta d'un lloc a un altre. En aquest cas, son jets privats que te l'empresa per fer vols entre els sites (campus) mes importants de l'empresa. La veritat es que no esta malament perque no has de fer el tipic merder del check in i et pots presentar 15 minuts abans de que surti el vol. L'unic problema es que l'avio es petitet i jo quasi ni passo pel passadis :D

Per la nit he jugat un partit de softball. Softball es igual que el baseball, pero amb una pilota una mica mes gran i el pitcher tira la pilota lenta i no rapida perque sigui mes facil. L'equip esta formada per gent del projecte i hem jugat contra un altre equip (es una lliga de varis partits). Segurament son d'equips d'altres empreses tecnologiques, perque aqui nomes hi ha gent que o treballa a restaurants/hotels o a empreses del mon dels ordinadors. Ens han fotut una bon repas 18-3 :D Pero bueno, l'unic cop que he batejat jo li he donat a la primera i hem fet un punt! Aixi que m'he quedat algo content. Per desgracia no he pogut fer cap foto del partit perque no tenia cap camera amb mi...

Canvi de plans

Doncs com be diu el titol, hi ha hagut un canvi de plans. El Roger m'ha dit que he d'anar a treballar a Santa Clara. Alla hi ha tota la gent amb la que treballo usualment, aixi que anire alla a donar una mica de suport moral :D

Marxare el dimecres cap alla, aixi que ja no em queden massa temps per aqui... La veritat es que he tingut for$a sort perque de moment tots els dies fins avui (diumenge) no he hagut de pagar cap sopar jeje

Pero bueno, ja porto gairebe una setmana per aqui, i ja em trobo com a casa a l'habitacio de l'hotel...



Algun dia m'haure de posar a ordenar-ho una mica jeje

vins, vins i encara mes vins

Doncs si, aquesta entrada va de vins. Suposo que els del curro ja us podeu imaginar de que va el tema. Basicament, el nostre jefe d'USA, anomenat Doug Carmean (per cert, mai pronunciareu be Doug), es un fan (pero molt) dels vins i com us podeu imaginar, te un salari for$a digne.

Aixi que, el dimecres per sopar va portar unes quantes botelles de vi al restaurant, entre les quals hi ha "espectacle" de montsant, uns 100 euros per botella. Dijous un altre sopar, i alla va portar 3 botelles de vega sicilia: una d'unico del 1989, una de valbuena i un altre que es la mes barata d'aquesta bodega.



Nomes perque ho sapigueu, la botella de vega sicilia unico del 1989 val 300 euros a la pagina web vinissimus...

I avui, per acabar d'arrodonir el tema dels vins, hem anat el Doug (centre), el Toni (esquerra) i la Toni (dreta i dona del Doug) a fer una cata de vins aprop de Portland.



Hem visitat 3 bodegues diferents, i hem acabat provant 17 vins diferents, que no es poc. Per acabar de rematar el tema, avui per sopar el Doug ens ha ofert un "l'ermita" 2005, que te el modic preu de 600 euros a vinissimus. Aixi que ja veieu de quin nivell estic parlant :D



Amb tant de vi, al final m'han agafat ganes d'invertir i he comprat una botella d'"Espectacle" per ineternet. De tots els que he provat aquests dies (que son com uns 35 diferents), es el que mes m'ha agradat. Com diu el Toni, es una inversio a llarga distancia per revendre'l, o disfrutar-lo quan faci 40 anys.

Ja estic a Portland

Doncs si, un altre cop us donare la tabarra amb un super blog, pero com que ningu esta obligat a llegir, doncs ja sabeu.

Primer de tot, nomes comentar que el blog es diu -in-town perque ja es una tradicio, i architect, perque es la feina que vinc a fer aqui, d'arquitecte. Com alguns ja sabeu, es millor dir que ets arquitecte a seques que no pas enginyer informatic...

Segon, ja que la majoria de gent no te ni idea d'on es Portland, us la situo dintre d'USA:



Pel que fa al viatge en si, l'arribada ha anat be, durant el vol he dormit com 7 hores perque estava destrossat de no dormir massa les ultimes nits a Barcelona.

L'unica cosa rara ha sigut per agafar el cotxe de lloguer, que tot i tenir-ne 2000, m'han tingut com 30 minuts esperant per netejar "a piece of crap" del cotxe que em tocava a mi. Per sort m'han donat un cotxe decent, un mazda 6. Espero que no consumeixi massa, perque la gasolina me la pago jo i el curro esta a la quinta ostia i ja no esta tant barata com abans.

Ara mateix estic allotjat en un hotel al centre de la ciutat, anomenat "The Benson". El Roger Espasa i el Toni Juan tambe estan per aqui (son els dos jefes) ja que tenen un congres on nomes els arquitectes importants estan invitats. Si, jo tambe em pregunto perque els han invitat a ells i no a mi, pero bueno... Pepe, se que estas per alla! A veure si anem a fer uns karaokes...

Aixo es tot de moment per avui, un altre dia mes!